Hahahahaha si m'ho fessin a mi també és el primer que pensaria!!! Bon dia de diumenge Carme!!
Lluna, doncs ja veus, jo també!!! :DDDBona tarda de diumenge!
Ha,ha,ha, pesa massa?, però si està feta un figurí!!! :):):)
Ha, ha, ha... dona, Noves flors, que tu ja m'entens... segur!!! :) :) :)
...jo tampoc pararía, amb un figurí aixi !! heheheh
:) Que bonic!!!
Així em vaig esllomar jo, però valia la pena.
Si valia la pena, doncs millor!!! No cal penedir-se de res...
si ve de gust no fa mal, mai dels mais. O sigui que força i amunt.
Que no has llegit, Jp? :DDD tu deus ser molt forçut!!!
Jajaja! És que la força de l'amor ho fa aixecar tot, dona! Una abraçada!
:DDD Potser sí que tens raó!!!!Una abraçada, bonica!
Jo ho faria al revés, i amb molta força, com diu la Galionar.
Al revés? Mira que ara no et pesco, eh? Amb molta força, això sí que ho entenc... aix... l'amor!!!
Pobrissó, però se'l veu amb tantes ganes!! ;)Gràcies novament, Carme!!Aferradetes!
:) Precisament... com que peso molt... que no s'esllomi, a veure si li passaran les ganes!!! :DDDD
és el que penso jo sempre que m'aixequen amunt! Molt divertida aquesta situació :)
Apa!!! Quines coses de dir!!! Això que ho digui jo, noieta, però tu????
Hahahaha aquest li podria dir jo a en Josep LLuís!! :-DDDD
No serà tant!!! :DDD
Que divertit Carme, jo en tenia pensat un de força semblant, que a més és ben real, esperaré uns dies...Petonets i aferradetes.
Ja passaré a veure'l, M Roser!!!
Esllomar-se així ve molt de gust!Ai, l'amor, si n'és de bonic...
Dona, tant com esllomar-se... potser no caldria, eh?Sí que n'és de bonic!!!
Hehehe, m'ho he sentit a dir això! Però és que a mi m'agrada fer el que fa el nino aquest, aixecar-la enlaire, ja sigui en una abraçada o perquè sí. Manies que té un.
Quines manies més dolces, doncs XeXu... :)
Les dones teniu sempre un sentit pràctic de les coses. Fins i tot en moments com aquest.Bona nit Carme.
Home, home, millor que no pas un pinçament de lumbars... :DDDBon vespre, Pere!
reconec que alguna vegada ho he dit aixó!!
:) Jo també!!!
Hahahahaha si m'ho fessin a mi també és el primer que pensaria!!!
ResponEliminaBon dia de diumenge Carme!!
Lluna, doncs ja veus, jo també!!! :DDD
EliminaBona tarda de diumenge!
Ha,ha,ha, pesa massa?, però si està feta un figurí!!! :):):)
ResponEliminaHa, ha, ha... dona, Noves flors, que tu ja m'entens... segur!!! :) :) :)
Elimina...jo tampoc pararía, amb un figurí aixi !! heheheh
ResponElimina:) Que bonic!!!
EliminaAixí em vaig esllomar jo, però valia la pena.
ResponEliminaSi valia la pena, doncs millor!!! No cal penedir-se de res...
Eliminasi ve de gust no fa mal, mai dels mais. O sigui que força i amunt.
ResponEliminaQue no has llegit, Jp? :DDD tu deus ser molt forçut!!!
EliminaJajaja! És que la força de l'amor ho fa aixecar tot, dona!
ResponEliminaUna abraçada!
:DDD Potser sí que tens raó!!!!
EliminaUna abraçada, bonica!
Jo ho faria al revés, i amb molta força, com diu la Galionar.
ResponEliminaAl revés? Mira que ara no et pesco, eh?
EliminaAmb molta força, això sí que ho entenc... aix... l'amor!!!
Pobrissó, però se'l veu amb tantes ganes!! ;)
ResponEliminaGràcies novament, Carme!!
Aferradetes!
:) Precisament... com que peso molt... que no s'esllomi, a veure si li passaran les ganes!!! :DDDD
Eliminaés el que penso jo sempre que m'aixequen amunt! Molt divertida aquesta situació :)
ResponEliminaApa!!! Quines coses de dir!!! Això que ho digui jo, noieta, però tu????
EliminaHahahaha aquest li podria dir jo a en Josep LLuís!! :-DDDD
ResponEliminaNo serà tant!!! :DDD
EliminaQue divertit Carme, jo en tenia pensat un de força semblant, que a més és ben real, esperaré uns dies...
ResponEliminaPetonets i aferradetes.
Ja passaré a veure'l, M Roser!!!
EliminaEsllomar-se així ve molt de gust!
ResponEliminaAi, l'amor, si n'és de bonic...
Dona, tant com esllomar-se... potser no caldria, eh?
EliminaSí que n'és de bonic!!!
Hehehe, m'ho he sentit a dir això! Però és que a mi m'agrada fer el que fa el nino aquest, aixecar-la enlaire, ja sigui en una abraçada o perquè sí. Manies que té un.
ResponEliminaQuines manies més dolces, doncs XeXu... :)
EliminaLes dones teniu sempre un sentit pràctic de les coses. Fins i tot en moments com aquest.
ResponEliminaBona nit Carme.
Home, home, millor que no pas un pinçament de lumbars... :DDD
EliminaBon vespre, Pere!
reconec que alguna vegada ho he dit aixó!!
ResponElimina:) Jo també!!!
Elimina