▼

dilluns, 2 de setembre del 2013

Un balcó a Rupit


Entapisso  el meu entorn 
de  colors  intensos i tendreses.
Si  m'hi amago, és  només,
perquè  hagis de travessar-les
per  trobar-me.
........................................................................Carme

El rou s'hi posa. 
Atrapat en bellesa, 
surts a besar-la.
............................................................................Jordi Dorca





a

18 comentaris:

  1. Sergi3 de setembre del 2013, a les 0:02

    Molt curiós l'esborrany avui, però és clar, les flors no tenen línies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas4 de setembre del 2013, a les 0:06

      Sempre he dibuixat les flors i aleshores la forma la donava el dibuix i el color era una taca molt més simple. Vaig provant de donar forma amb el pinzell, sense dibuixar-ho tot.

      Elimina
  2. Lluna3 de setembre del 2013, a les 0:08

    Si, a mi també m'ha sobtat l'esborrany! :P
    Quina enveja de balcó, semblen els de la meva mare, els meus sempre fan una peneta... :'(

    Bona nit Carme!

    ResponElimina
  3. Helena Bonals3 de setembre del 2013, a les 12:08

    Un dibuix poema, com un quadre abstracte.

    ResponElimina
  4. Jordi Dorca3 de setembre del 2013, a les 17:15

    El rou s'hi posa.
    Atrapat en bellesa,
    surts a besar-la.

    ResponElimina
  5. Consol3 de setembre del 2013, a les 17:19

    El primer és encantador i el segon és curiós, es fa present allò que és absent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas4 de setembre del 2013, a les 0:08

      Allò que més volia pintar, necessita l'espai en blanc, com la contraposició entre dibuixar i pintar. :)

      Elimina
  6. Audrey3 de setembre del 2013, a les 18:15

    Qui tingués un balconet així, jo tinc tres plantetes a casa i de moment aguanten!. Com sempre m'agraden els colors, ben vius!.

    ResponElimina
  7. Garbí243 de setembre del 2013, a les 22:31

    Travassarem el que calgui......

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas4 de setembre del 2013, a les 0:09

      Això si que és una afirmació que m'agrada!!! Gràcies, Joan!!!

      Elimina
  8. M. Roser3 de setembre del 2013, a les 22:52

    Preciós, tot un esclat de flors...m'ha recordat un poema infantil, de la primavera:

    Et diré un secret molt fi,
    la primavera és aquí.
    Ha cantat una cançó
    i ha florit el meu balcó.
    (?)
    Petonets florits.

    ResponElimina
  9. Glo.Bos.blog3 de setembre del 2013, a les 23:36

    Aquest balcó no li calen cortines!
    :D

    ResponElimina