▼

dimecres, 29 de gener del 2014

Hi ha via una vegada, un microconte de la Montse

Un artista amoïnat per què feia dies que no tenia cap idea, rondava neguitós per tota la casa, de sobte davant d'aquella taula, tot mirant la xemeneia, visualitza el poema:

Som quelcom
en tant que existim,
demà serem pols
a

7 comentaris:

  1. Sergi30 de gener del 2014, a les 0:39

    Més que un poeta, aquest artista era un filòsof!

    ResponElimina
  2. miquel30 de gener del 2014, a les 1:19

    Si som, i existim,
    és en la memòria,
    demà serem pols-

    ResponElimina
  3. miquel30 de gener del 2014, a les 1:24

    Ei, ara que s'acosta febrer, i repassada la imatge, volia canviar el meu darrer verset:
    demà serem cendra

    ResponElimina
  4. McAbeu30 de gener del 2014, a les 9:34

    La inspiració salta d'on menys te l'esperes.

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas30 de gener del 2014, a les 9:40

    Gràcies a tots, per comentar els diferents posts de participació!

    ResponElimina
  6. Núria Martínez (Bruixeta)30 de gener del 2014, a les 10:46

    si existim... es que ja hem set pols... i ho tornaren a ser

    ResponElimina
  7. sa lluna31 de gener del 2014, a les 12:14

    Pols i memòria.
    Preciós!

    Aferradetes :)

    ResponElimina