dijous, 24 d’abril del 2014

Glicines

Carlux

Tindré glicines
que cobriran la tanca.

No fan olor, ni ens amaguen,
les reixes de ferro.

Si  vols  venir...


23 comentaris:

  1. Les reixes no poden amagar la poesia de les glicines.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més aviat seria al revés, les glicines i la seva poesia, amagaran la fredor de la reixa i ens farem la il.lusió que vivim en un món poètic.

      Elimina
  2. Jo també vull venir, però hi cabrem tots?

    ResponElimina
  3. vinc a recollir esqueixos per plantar-ne més

    ResponElimina
  4. Ja vinc! ...

    Ets plena d'olor
    les arracades fines
    com les glicines.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins ara, Pere, porto la teva poesia cap amunt... que aquest post la necessita...

      Bon dia , Pere.

      Elimina
  5. Ve caldrà venir...Com més serem, més riurem!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  6. Fan ganes de venir! Jo m'hi apunt encantada!!! :D

    ResponElimina
  7. Quan m'envolta el silenci, l'eco dels raïms de glicines em du l'abraçada verda de les heures.
    Com m'agrada saber-te rere les reixes!

    T'estimo, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poesia pura quest parell de frases... T'estimo, preciosa.

      Elimina