dilluns, 4 d’agost del 2014

Arrel de faig

Enviado desde mi iPad

12 comentaris:

  1. Aquest blog em dóna sorpreses i alegries cada dia! :-)) Sempre que entro a visitar-lo surto amb un somriure i em sento contenta! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. I més en faria, smb una connexió com cal. Cada comentari i cada post és una aventura.
      Aquest post l'he enviat per correu, sense poder manipular la mida de les imatges ni res...

      Elimina
  2. Com dóna calidesa la lletra de cada persona a un missatge... no té més força aquest?

    ResponElimina
  3. El faig és un arbre molt bonic...Enyoro aquells tan ufanosos del Montseny que et deixaven que t'enfilessis a les seves branques, com un esquirol trapella...
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Deu ser bonic ser faig així com ho retrates...
    Abraçada de companyonia!

    ResponElimina
  5. Xavier, està fort malgrat que el camí li ha envaït l'espai de les seves arrels.

    Ada, que bé que diguis això. Jo tinc una lletra horrorosa i m'he d'esforçar molt perquè em quedi comprensible. :)

    M Roser, un faig sempre té màgia... Oi?

    Abraçada, Fanalet... Ser faig i ser persona... Prenent model d'ells

    ResponElimina
  6. T'agrada el teu iPad? Tinc un iPhone i un MacBook Pro, són molt difícils ;)He volgut llegir aquest bloc tan sovint. I fer un comentari. Ara sóc una mica més feliç ja que el clima és calent !!! Petons !!!

    ResponElimina
  7. M'agrada, sí! Jo també et llegeixo, Merike!!! Petons!!!

    ResponElimina
  8. M'agrada molt tant el dibuix com el poema!! Ho comparteixo :)

    ResponElimina