Joan, M Roser, Helena, és el cap d'una escultura d'Arídtides Mallol. S'hi havia posat una teranyina tan perfecta que volia buscar un punt on s'hi reflectis bé la llum. El vermell de la funda de l'iPad va afegir-se a la festa de reflexos.
Quan ho has vist es veu clarïssim, però suposo que quan no saps de què va, costa de veure. I crec que les fotos dels posts enviades per mail, s'emvien més petites, a,b menys resolució imen gran potser perd una mica...
Reconec que m'ha costat més del compte veure què era la imatge. Potser m'enlluernava el reflex.....
ResponEliminaA mi em sembla un cap amb una radiografia de colors, sobreposada...És molt original.
ResponEliminaBon vespre, Carme.
La poesia seria la que afegeix el "vermell als cabells/ que abans no existia".
ResponEliminaJoan, M Roser, Helena, és el cap d'una escultura d'Arídtides Mallol. S'hi havia posat una teranyina tan perfecta que volia buscar un punt on s'hi reflectis bé la llum. El vermell de la funda de l'iPad va afegir-se a la festa de reflexos.
ResponEliminaaixò és perruqueria poètica!
ResponEliminaQue maco això que dius, quina gràcia que m'has fet... Perruqueria poètica... He, he, he...
EliminaJo havia pensat en una aranya grafitaire.
ResponEliminaL'aranya grafitaire era una pencaire, estava treballada, aquesta teranyina, fins a l,últim detall.
EliminaVeus quina fotopoesia més bonica t'ha quedat?
ResponElimina;)
He, he, he... :) casualitats de la vida...
Eliminaun joc de colors preciós
ResponEliminaGràcies!!
EliminaAaaaah! Ara que ho has explicat ja he vist què era!! :-)) Ahir m'ho mirava i... res de res hhehehe
ResponEliminaQuan ho has vist es veu clarïssim, però suposo que quan no saps de què va, costa de veure. I crec que les fotos dels posts enviades per mail, s'emvien més petites, a,b menys resolució imen gran potser perd una mica...
EliminaLa poesia és com aquesta imatge. A vegades (gairebé sempre) cal llegir-la dues vegades per comprendre-la.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier, es un comentari bonic!!!
Elimina