La maramb el seu tacte de salcompensa l'oblit del cel.
És un consol...
La sal de la vida a la punta dels dits
Tota la vida a la punta dels dits...
O l'oblit del terraen cada enlairament.
Tant de bo, el poguéssim practicar més, a quest oblit...
La pell conserva l'escriptura dels dits, i una dolça salabror de mar.Els colors, gairebé imperceptibles de l'aquarel·la sembla que ens recalquin els oblits.
Quina interpretació més maca que fas del dibuix, Xavier. Moltes gràcies!
La pell blanca, marcada pels dits de sal, fa olor de mar...El blau d'un cel no oblidat, es reflecteix als vidres...Petonets.
El reflex és també un bocí de cel, però és de mentida...
el reflex al vidra fa que no obliden el blau del cel
Ens recorda el color, sí! Si el veiem al vidre sabem que és a fora...
Tacte de marescrit a l’ànima.L’oblit, mai més...
L'oblit, mai més...L'ànima s'enlairate el color del mar.
.JPG)
La mar
ResponEliminaamb el seu tacte de sal
compensa l'oblit del cel.
És un consol...
EliminaLa sal de la vida a la punta dels dits
ResponEliminaTota la vida a la punta dels dits...
EliminaO l'oblit del terra
ResponEliminaen cada enlairament.
Tant de bo, el poguéssim practicar més, a quest oblit...
EliminaLa pell conserva l'escriptura dels dits, i una dolça salabror de mar.
ResponEliminaEls colors, gairebé imperceptibles de l'aquarel·la sembla que ens recalquin els oblits.
Quina interpretació més maca que fas del dibuix, Xavier. Moltes gràcies!
EliminaLa pell blanca, marcada pels dits de sal, fa olor de mar...El blau d'un cel no oblidat, es reflecteix als vidres...
ResponEliminaPetonets.
El reflex és també un bocí de cel, però és de mentida...
Eliminael reflex al vidra fa que no obliden el blau del cel
ResponEliminaEns recorda el color, sí! Si el veiem al vidre sabem que és a fora...
EliminaTacte de mar
ResponEliminaescrit a l’ànima.
L’oblit, mai més...
L'oblit, mai més...
EliminaL'ànima s'enlaira
te el color del mar.