dimarts, 21 d’abril del 2015

Violes

Ran d'una pedra 
sota el sol del capvespre
 neixen violes 
........................................................Carme 

Tu les superes totes 
 i, quan t'hi acostes,
 ja no estan soles
 .......................................................Olga 

 La millor orquestra.
 quan toquen les violes 
 una sonata. 
........................................................Xavier 

 En un raconet, 
 acaronat pel sol,
 violes riuen 
.......................................................Fanal blau 

 Ran d'una pedra, 
 com de l'amor petrificat, 
 neixen nous amors
.........................................................Helena

14 comentaris:

  1. D'on ve la seva bellesa incomparable?
    I cap a on va?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preguntes sense resposta, Jordi. Però en canvi amb molta poesia dins...

      Elimina
  2. i ben resguardades de les inclemències bàsiques del temps

    ResponElimina
  3. Les humils violetes neixen ben arrecerades , volen passar desapercebudes, però no ho aconsegueixen...I quina olor!!!
    bon vespre Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest dia vaig fer aquesta foto perquès estava impressionada de tantes que ni havia. Un grups enormes...

      Bona nit, M Roser!

      Elimina
  4. Tu les superes totes
    i, quan t'hi acostes,
    ja no estan soles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga et poso al post, les violes s'ho valen... gràcies!

      Elimina
  5. La millor orquestra.
    quan toquen les violes
    una sonata.

    ResponElimina
  6. En un raconet,
    acaronat pel sol,
    violes riuen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser que ens tornen el somriure que elles ens provoquen...

      Elimina
  7. Ran d'una pedra, com de l'amor pedrificat, neixen nous amors.

    ResponElimina