▼

dilluns, 4 de maig del 2015

Pins


Laberíntics camins,
d'aèries escultures.
Com somnis inabastables
dreçats davant dels ulls.

Qui els sabés recórrer
alegrement,  despreocupada
aconseguint sense cap nosa
l'instant acomplert.
a

20 comentaris:

  1. novesflors4 de maig del 2015, a les 18:35

    Meravella de foto. Camins entortolligats, sí, però van amunt, amunt.

    ResponElimina
  2. August G. i Orri4 de maig del 2015, a les 18:51

    Estic d'acord, una foto preciosa! Quina bellesa aquestes branques entortolligant-se com un ballarí… Ves per on, segur que, mentre els miraves, has aconseguit aquest moment de benestar en la seva senzilla contemplació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas5 de maig del 2015, a les 19:04

      Segurament que tens raó, August. Va ser un moment bonic.

      Elimina
  3. Garbí244 de maig del 2015, a les 20:10

    unes plantes magnífiques que per el que veig tenen un bon cuidador que fa notar la seva bellesa.

    ResponElimina
  4. Teresa Ribera4 de maig del 2015, a les 20:25

    Qui fos una nena una nena per jugar-hi a la cuit qualsevol capvespre de bonança. Ai, Carme! La primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas5 de maig del 2015, a les 19:06

      Retrocedim en la imaginació... Capvespres infantils de jocs sota els pins... Una imatge que m,agrada!

      Elimina
  5. Consol4 de maig del 2015, a les 21:01

    Aquestes aèries escultures em recorden una cabellera escabellada pel vent. La naturalesa ens ofereix escultures precioses.

    ResponElimina
  6. xavier pujol4 de maig del 2015, a les 22:06

    El Pi de les 3 (centes) branques.

    ResponElimina
  7. Glo.Bos.blog5 de maig del 2015, a les 0:37

    Magnífics els pins, altius, poderosos. Les seves branques busquen el cel.

    ResponElimina
  8. Xelo IProu5 de maig del 2015, a les 12:15

    qui ho poguera fer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas5 de maig del 2015, a les 19:09

      Qui poguera,
      com l'esquirol en llibertat
      fer de les branques
      un paradís petit.
      On refugiar-nos.

      Elimina
  9. Helena Bonals5 de maig del 2015, a les 12:54

    Mirar el cel entre les branques sempre m'ha agradat.

    ResponElimina
  10. M. Roser5 de maig del 2015, a les 17:30

    Em recorden els pins sota els que seia per escriure poemes, temps era temps...
    Petonets.

    ResponElimina