dimarts, 19 de maig del 2015

Postals de Barcelona - 6- La Plaça del Rei


Costa sovint arribar a la bellesa.
La bellesa dels mots
la de les línies o la dels colors.
Costa sovint mantenir la bellesa de l'amor.
Més enllà del temps,
per sobre dels deserts eixuts,
buscant sempre els oasis i el repòs.
I retrobar finalment el dringar feliç del rierol.

16 comentaris:

  1. Respostes
    1. Per què costa? Totes les teves preguntes són tan difícils? ;D

      A mi em costa arribar a la bellesa, perquè sovint toco massa de peus a terra... potser...

      Elimina
  2. Com a l'escala de la Plaça del Rei, la bellesa és com una escala de valors.
    Com aquest poema, on cada vers ens acosta a la felicitat, com diu a l'últim graó "retrobar finalment el dringar feliç del rierol"

    ResponElimina
  3. Un bonic poema... Les coses importants són una fita difícil d'aconseguir, i la bellesa ho és tant!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Tu deus haver-hi fet un pacte. O potser el repte d'ella, de la bellesa, és trobar-te a tu?

    La teva col·lecció és el seu sinònim.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pilar... quines coses més boniques que em dius... ets un solet i una dolçor a la vegada...

      Abraçades fortes!!!

      Elimina
  5. La bellesa està a l'abast de tothom, però s'ha de saber trobar. Hi ha qui la té davant i no la sap descobrir. Però hi ha mirades, com la teva, que la troben enseguida. I la comparteixen.
    Gràcies, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha de saber trobar, tens raó... Moltes gràcies a tu, Glòria!

      Elimina
  6. El "dringar feliç del rierol" com el dringar de les paraules del poema, com aquest.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El dring de els paraules és un dels sons que més m'estimo... gairebé tant com el dels rierols.

      Elimina
  7. per valorar i gaudir de les coses ens han de costar

    ResponElimina