▼

divendres, 26 de juny del 2015

Ram esbullat


La meva mà
als teus cabells, no deixa
cap empremta.
El meu palmell s'endu,
per sempre, el seu tacte. 
a

12 comentaris:

  1. Garbí2425 de juny del 2015, a les 22:56

    que el prengui per una estona, però que no se'l emporti per sempre i torni sovint a buscar-lo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas26 de juny del 2015, a les 0:34

      Que bonic, Joan, com m'agrada el teu comentari... Gracies!

      Elimina
  2. M. Antònia25 de juny del 2015, a les 23:23

    Romanticisme en les paraules, bellesa en la imatge, m'ha fet obrir el teu blog. No puc dir res més. Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals26 de juny del 2015, a les 10:05

    Quan interpretes no canvies res en el poema original, però vibres amb ell.

    ResponElimina
  4. xavier pujol26 de juny del 2015, a les 12:25

    Cabells esbullats. Sentiments que després cal pentinar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas26 de juny del 2015, a les 19:26

      Ben cert... sovint cal pentinar els sentiments que se'ns esbullen més que els cabells.

      Elimina
  5. M. Roser26 de juny del 2015, a les 21:06

    La mà no deixa empremta físicament, però la carícia és un somni que t'acompanya...
    Petonets.

    ResponElimina
  6. jomateixa27 de juny del 2015, a les 8:18

    Es pensa que serà per sempre, però tindrà que tornar per prendre'n un altre cop, segur.

    ResponElimina