que boniquetes!abraçades, Carme!
Abraçades, bonica!
M'arriba el seu dringar violaci des del teu blog.Abraçades, des de El Far.
Quina sort que pugui arribar fins al Far...Abraçades del de les muntanyes.
Sí que són boniques, les podem olorar??
Prova-ho... No fan gaire olor, però una mica sí.
Aquest estiu n'he vist moltes tot trescant per les muntanyes.
Sempre em fixo molt a,b les flors... Ja veig que tu també. M'agrada la paraula trescar. Una sort immensa poder fer-ho pervles muntanyes.
campanetes sense batall amb pètals de música
La sents? ;)
Boscanes i encantadores, com animen els caminets del bosc les petites flors!
Alegren i tot... A mi sempre em fan somriure.
quasi transmeten olor.....
Que bé!
Aquest esclat de flors a la muntanya és tan efímer com abassegador. Se t'emporta miris on miris. Gràcies per fer-nos-el arribar, Carme! Olora-les per nosaltres.
Sempre n'hi ha... A la primavera és un esclat i a l'estiu són més discretes, però sempre n'hi ha.Les miro, les oloro, les fotografio, les dibuixo...
Són boniques per la seva senzillesa i delicadesa, No sé si fan olor, però alegren el camp.Petonets.
Alegren, sí, jo també ho trobo...
En la seva humilitat aquestes flors no saben que són molt belles.Com l'aquarel·la.
Gràcies, Xavier... Les flors són u a meravella...
que boniquetes!
ResponEliminaabraçades, Carme!
Abraçades, bonica!
Elimina
ResponEliminaM'arriba el seu dringar violaci des del teu blog.
Abraçades, des de El Far.
Quina sort que pugui arribar fins al Far...
EliminaAbraçades del de les muntanyes.
Sí que són boniques, les podem olorar??
ResponEliminaProva-ho... No fan gaire olor, però una mica sí.
EliminaAquest estiu n'he vist moltes tot trescant per les muntanyes.
ResponEliminaSempre em fixo molt a,b les flors... Ja veig que tu també.
EliminaM'agrada la paraula trescar. Una sort immensa poder fer-ho pervles muntanyes.
campanetes sense batall amb pètals de música
ResponEliminaLa sents? ;)
EliminaBoscanes i encantadores, com animen els caminets del bosc les petites flors!
ResponEliminaAlegren i tot... A mi sempre em fan somriure.
Eliminaquasi transmeten olor.....
ResponEliminaQue bé!
EliminaAquest esclat de flors a la muntanya és tan efímer com abassegador. Se t'emporta miris on miris. Gràcies per fer-nos-el arribar, Carme! Olora-les per nosaltres.
ResponEliminaSempre n'hi ha... A la primavera és un esclat i a l'estiu són més discretes, però sempre n'hi ha.
EliminaLes miro, les oloro, les fotografio, les dibuixo...
Són boniques per la seva senzillesa i delicadesa, No sé si fan olor, però alegren el camp.
ResponEliminaPetonets.
Alegren, sí, jo també ho trobo...
EliminaEn la seva humilitat aquestes flors no saben que són molt belles.
ResponEliminaCom l'aquarel·la.
Gràcies, Xavier... Les flors són u a meravella...
Elimina