▼

dimecres, 19 d’agost del 2015

Coll de la Marrana



Des de sota del Coll
una pedra blanca 
i una lluna blanca.
La pedra ens dóna repòs.
La lluna ens dóna la calma.

a

16 comentaris:

  1. Elfreelang19 d’agost del 2015, a les 11:01

    El coll de la marrana
    que no pas truja ni gola
    significants i significats
    mots canviats , muntanyes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas19 d’agost del 2015, a les 23:16

      Gràcies pel poema afegit!!!

      Avui no els pujaré al post, perquè sense l'ordinador aquestes manipulacions són molt incòmodes de fer.

      Elimina
  2. Marta19 d’agost del 2015, a les 12:09

    M'agraden aquestes línies tan netes, que delimiten amb precisió en contorn de la muntanya!

    ResponElimina
  3. M. Roser19 d’agost del 2015, a les 20:19

    Reposarem sobre la pedra i gràcies a la lluna tot serà calma i silenci...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas19 d’agost del 2015, a les 23:17

      Aquesta, ben bé aquesta ha estat la sensació... Gràcies!

      Elimina
  4. Garbí2419 d’agost del 2015, a les 20:23

    Ombres blanques
    Il.luminen recons
    Flueixen les passions

    ResponElimina
  5. Núria Martínez (Bruixeta)20 d’agost del 2015, a les 10:46

    La pedra es el repòs, la lluna marca el camí a seguir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas20 d’agost del 2015, a les 23:33

      Seure en una pedra blanca a reposar i trobar-te el regal de la lluna, és impagable...

      Elimina
  6. Ada20 d’agost del 2015, a les 10:58

    M'encanten les paraules i les línies, però sobre tot les paraules! I la lluna, quan té forma de trocet de meló d'alger!

    ResponElimina
  7. Glo.Bos.blog21 d’agost del 2015, a les 1:14

    Quin poema tan bonic, Carme. M'encanta tan senzill, tan ben trobat!

    ResponElimina
  8. xavier pujol27 d’agost del 2015, a les 11:37

    Com deia algun artista: lum, més llum!!
    Podem afegir: calma, més calma.
    Carme, més Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas27 d’agost del 2015, a les 15:43

      Gràcies Xavier! He, he, he... Tot un honor i un afalac...

      Elimina