▼

dimarts, 8 de setembre del 2015

Campanar - microconte 5



Era un amor tan pur, que només podia ser blanc. 
Es veia de lluny, alçat i ferm.


a

28 comentaris:

  1. jpmerch8 de setembre del 2015, a les 10:29

    Era un amor tan pur que havia que prendre-se'l rebaixat.

    ResponElimina
  2. xavier pujol8 de setembre del 2015, a les 10:52

    Un amor durador.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals8 de setembre del 2015, a les 11:25

    Com un far.

    ResponElimina
  4. Galionar8 de setembre del 2015, a les 16:19

    Aquests campanars imponents poden durar segles i amb el pas del temps cada vegada són més valorats. Ara bé, em pregunto quant de temps pot durar un amor blanc sense canviar de color...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas8 de setembre del 2015, a les 18:59

      Potser canvien sempre els amors i no duren mai gaire de cap color... Canviants, com la vida.

      Una abraçada

      Elimina
  5. novesflors8 de setembre del 2015, a les 18:56

    ...blanc pe fora, acollidor per dins en la penombra...

    ResponElimina
  6. Elfreelang8 de setembre del 2015, a les 19:22

    potser era un amor ideal per això creixia cap amunt

    ResponElimina
  7. Jordi Dorca8 de setembre del 2015, a les 19:48

    Mancat de color.
    Però ferm.
    Deixa'm rumiar.
    La idea de Jpmerch...
    sí, la faig meva.
    Durada, alçada, intensitat.
    Inversament proporcional.
    La puresa ens pot destruir.

    ResponElimina
  8. M. Roser8 de setembre del 2015, a les 20:43

    I tan alt tan alt, que arribava a tocar el cel...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas9 de setembre del 2015, a les 15:59

      Com allò que es deia bans, fins on m'estimes? Fins al cel!!!

      Elimina
  9. Garbí248 de setembre del 2015, a les 21:52

    no l'embrutem doncs

    ResponElimina
  10. Alfonso Robles Motos9 de setembre del 2015, a les 0:30

    Blanc però ple de tots els colors

    ResponElimina
  11. miquel9 de setembre del 2015, a les 0:59

    No és el blanc la suma de tots els colors? No sorgeix del blanc el groc i el vermell, el blau i el lila...? Com diu la Bíblia -no sabria citar els versets concrets-: Al principi fou el blanc, però Déu s'adona que no esqueia a les seues criatures un únic color, així que féu sorgir del blanc tots els colors del món... No recordo com continua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas9 de setembre del 2015, a les 16:01

      Sí, sí, i tant! si parlem de llum, no pas de colors...

      Una mala memòria que pot ser agradable, perquè la història de la humanitat sempre continua fatal... ;)

      Elimina
  12. Glo.Bos.blog9 de setembre del 2015, a les 1:39

    Un amor blanc i ferm. Un amor ideal.
    Existeix?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas9 de setembre del 2015, a les 16:02

      Existeixen els ideals? Potser només dins la ment dels qui els tenen...

      Elimina
  13. Núria Martínez (Bruixeta)9 de setembre del 2015, a les 9:55

    deixen-lo seguir creixent cap amunt

    ResponElimina
  14. Relatus9 de setembre del 2015, a les 11:12

    L'arbre també es veu molt ferm, es fan companyia.

    ResponElimina