Com si hagués crescut, massa i massa tard,
veia les coses des de dalt... o potser des de lluny.
Buscant una distància protectora.
Baixa del pont i torna a tocar de peus a terra,
sent el cor trasbalsat de proximitats.
Des de dalt del pont: el riu al seus peus, sense mullar-se.
.....................................................................................................carme
Des de dalt del pont
sempre és molla la mirada.
.............................................................................................Jordi Dorca
Mai no és tard per créixer.
Enfilem i enfilem, malgrat la sensació d'empetitir-nos,
en alguna volta, en algun pont, en una porta, en una balconada.
Tal vegada, el que ens faci rics i ens empoderi,
és aquesta mullena pròxima amb les emocions,
arran de terra, d’aigua, amb els peus despullats, o nafrats,
que el cor se'ns trasbalsi. Amb risc de vessada.
.............................................................................................Fanal Blau
Des de dalt del pont
ResponEliminasempre és molla la mirada.
M'encanta aquest comentari poètic i la metàfora... La mirada sempre és molla.
EliminaMai no és tard per créixer.
ResponEliminaEnfilem i enfilem, malgrat la sensació d'empetitir-nos,
en alguna volta, en algun pont, en una porta, en una balconada.
Tal vegada, el que ens faci rics i ens empoderi,
és aquesta mullena pròxima amb les emocions,
arran de terra, d’aigua, amb els peus despullats, o nafrats,
que el cor se'ns trasbalsi. Amb risc de vessada.
Bona continuació. Aquest text completa el meu d'una manera molt bonica.
EliminaDes de dalt del pont, podem veure la vida que es reflecteix a l'aigua...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Aquest és un pont amb una especial bona vista.
EliminaBona nit, M Roser!