▼

dilluns, 21 de setembre del 2015

El Portitxol


La companyia i el somriure càlid
el riure i el pal de selfies.

Hi ha alguna cosa més 
per sota les paraules.
S'estén l'afecte pel paisatge,
per la claror que llueix a l'aigua.
Insubornable al temps i la distància.
Un matí d'estiu. Com cada any.
Ens sabem a prop, amigues.

a

14 comentaris:

  1. xavier pujol21 de setembre del 2015, a les 19:17

    L'estiu s'acaba.
    L'amistat segueix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas21 de setembre del 2015, a les 21:02

      Sí, és important que les amistats es mantinguin... malgrat la distància.

      Elimina
  2. M. Roser21 de setembre del 2015, a les 19:40

    Aquesta imatge aviat serà només el record d'un estiu càlid...Però si hi anem a l'hivern i seiem a la sorra mirant el mar, només nosaltres i alguna gavina, serà el mateix paisatge, però amb una claror diferent...
    Bon vespre Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas21 de setembre del 2015, a les 21:03

      És un paisatge meravellós a qualsevol època de l'any...

      Bon vespre, M Roser!

      Elimina
  3. fanal blau21 de setembre del 2015, a les 20:49

    Quina clucada d'ulls (quin "guiño") més dolcet...
    A veure si el proper agost puc -si us plau- afegir-m'hi...:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas21 de setembre del 2015, a les 21:04

      Doncs mirarem d'avisar-te i programar-ho amb uns dies d'anticipació, perquè puguis pujar. Els darrers dies d'agost com que sempre som totes allà a prop, improvisem d'un dia per l'altre ... l'any que ve ho muntem millor. Estarem encantades que vinguis.

      Elimina
  4. Garbí2421 de setembre del 2015, a les 21:57

    un reco on compartir tot allò que ens uneix......no el deixem només per l'estiu. Busquem-ne per tot l'any

    ResponElimina
  5. Glo.Bos.blog22 de setembre del 2015, a les 0:12

    Records que ens acompanyaran durant l'hivern. Amistats que poden durar tota la vida.

    ResponElimina
  6. Sergi22 de setembre del 2015, a les 8:49

    I que no deixi de ser una norma, un matí d'estiu, i per sempre més.

    ResponElimina
  7. Helena Bonals22 de setembre del 2015, a les 12:25

    Aquest "per sota les paraules" em recorda el "darrere les paraules" de Margarit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas22 de setembre del 2015, a les 15:56

      A vegades hi ha coses que són a sota les paraules perquè al mateix temps que no es diuen, les recolzen o les fonamenten. Darrere potser té un sentit diferent. No ho sé.

      Elimina