Els capitells del claustre no s'havien malmès, encara que els haguessin hagut de recuperar de terra, entre runes, escampats aquí i allà.
No sabia ser a prop d'ell, sense tocar-lo, amb afecte i tendresa. Tampoc aquesta tendresa, s'havia malmès en enrunar-se l'amor.
Una comparació molt bonica Carme...Jo hi he estat una vegada, primer vam anar a Sant Martí del Canigó, que no estava massa ben conservat i després a Sant Miquel de Cuixà, que em va sobtar, perquè d'aquest monestir n'havien tingut més cura...A més al primer ens van fer l'explicació en francès, la qual cosa va provocar les queixes de la gent, que , és clar, que t'expliquin la teva història amb un idioma diferent...Fins i tot vam fer un escrit de protesta...L'excusa va ser que aquell dia no tenien guia en català, però a l'hora de cobrar si que ho feien amb la nostra llengua...A Sant Miquel no vam tenir cap problema, tot i que hi vam arribar a l'hora de tancar...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Jo hi he estat diverses vegades. Sant Miquel de C, està com tu dius molt afrancesat, però he de dir que el guia d'aquest estiu, tot i que parlava en francès (era la llengua que ens va tocar per l'hora de la visita, que acabava de començar, però tamb hi havia visites en català i castellà) ho va explicar tot des d'un punt de vista de l'art català. Va ser correcte i encertat. I sí que parlava català del Roselló i se'ns va dirigir amablement en català per rebre'ns i per acomiadar-nos.
Elimina