 |
| D'una foto d'en Xavier Pujol |
He donat el meu sentit
a la bellesa del gebre.
Amb les mans,
t'he ofert el cristall i la perla,
de llum de matí, irisada.
de llum de matí, irisada.
Barrejant uns mots petits
amb la magia dels instants,
enllaçats per la gebrada.
amb la magia dels instants,
enllaçats per la gebrada.
Uns mots petits i tanmateix tan bells…
ResponEliminaI la il·lustració m'ha recordat aquesta delicadesa dels dibuixos orientals.
Gràcies, Carme!
Gràcies, a tu, per venir i per somriure, August!
EliminaUna imatge molt bonica i una lluna amb rostre!
ResponEliminaSi m'hagués adonat que hi pintava rostre l'hagués fet més bonica... gràcies, Ada!
EliminaRecordo aquesta foto que em va encantar i tu n'has sabut treure tota la seva poesia...Jo també veig pins i lluna des de la finestra, però m'hi falta el mar! En veig una ratlleta a la llunyania.
ResponEliminaPetonets.
Veure pins i lluna ja és molt... Som afortunats els que ho podem veure, jo el mar gens ni mica, des de casa.
EliminaPetonets.
És un pi detallista, s'aparta per deixar que la lluna isca en el quadre.
ResponEliminaEls pins, com les persones, n'hi ha de més detallistes que altres...
EliminaUna molt bella interpretació, Carme, de la fotografia del Xavier; el text li ha donat una altra vida imaginada, i m'agrada molt!
ResponEliminaMoltes gràcies, Montse!!! La fotografia és una meravella... jo faig el que puc!
EliminaUna abraçada molt forta.
El pi s'inclina per deixar passar la llum.
ResponEliminaClaror de gebre, glaç de lluna.
Gebre de lluna
Eliminaclaror de glaç.
Moltes gràcies, Xavier!!!
el pi deixa espai per que podem contemplar la lluna, el cel... la nit...
ResponEliminaÉs un pi cooperatiu...
EliminaLa gebrada fa els mots petits, amb el fred ens encongim.
ResponElimina