Protegirem el pou que ens adolla fondàries, al racó del jardí on s'amaguen solituds. I beuré jo sola totes les pregoneses que ningú més no sap o no vol compartit. Galledes de mots pouen aigua fresca. Però la set infita no se sadolla mai.
M'agraden els pous...Tinc un amic que canta molt bé i a casa seva hi ha un pou d'aquells de porta, ell l'obre i canta a dins, t'asseguro que sona de meravella...Quan era petita la quitxalla ens hi abocàvem per cridar i sentir l'eco! Bon vespre, Carme.
Quina imatge, el pou! El desert que té un pou amagat, un pou de ciència, un pou de mots " pujats per esglaons de lentes hores", l'aigua de vida, i un amagatall perfecte. Però, t'hi sabem, Carme.
M'agraden els pous...Tinc un amic que canta molt bé i a casa seva hi ha un pou d'aquells de porta, ell l'obre i canta a dins, t'asseguro que sona de meravella...Quan era petita la quitxalla ens hi abocàvem per cridar i sentir l'eco!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
No he sentit mai cantar algú dins d'un pou, crec que deu ser impressionant, ja que si quecrecordo això de jugar amb l'eco del pou.
EliminaBon vespre, noieta.
posarem el vi dins la galleda...en les fondàries agafarà el fred, perquè després podem brindar per tots els racons màgics que ens envolten
ResponEliminaBrindarem, doncs... Txin txin?..
EliminaLes paraules dites a la boca del pou tenen un ressò especial. Llunyà i refrescant.
ResponEliminaMurmuris que fan passar la set.
A vegades hi ha sets resistents...
EliminaM'agraden molt els dos darrers versos. Bona conclusió pel que no conclou mai.
ResponEliminaHi ha coses que no tenen remei...
EliminaPotser la teva set no és d'aigua, Carme, Busca una deu on brolli allò que pugui sadollar-la!
ResponEliminaQue bonica, la il·lustració!
No és d'aigua, no, i tant que no...
EliminaUna abraçada, Montse!
Quina imatge, el pou! El desert que té un pou amagat, un pou de ciència, un pou de mots " pujats per esglaons de lentes hores", l'aigua de vida, i un amagatall perfecte.
ResponEliminaPerò, t'hi sabem, Carme.
El millor de tot no és que m'hi sapigueu, sinó que m'hi vingueu a trobar, gràcies!
Elimina