▼

diumenge, 20 de desembre del 2015

Vora Palau Borrell



Riu, sí, riu i somriu, tal com t'agrada fer-ho, però no oblidis mai els colors inherents al somriure.  No tinguis por.  Busca bé el vermell i el blau i el verd més potent, per pintar les mirades. 

 Les mirades necessiten colors, per tenir prou força i energia, per saber abraçar.






a

12 comentaris:

  1. jpmerch20 de desembre del 2015, a les 16:12

    On estiguen les mirades de colors que es lleven les de blanc i negre, que ja no s'estilen.

    ResponElimina
  2. M. Roser20 de desembre del 2015, a les 18:42

    Una casa amb uns colors preciosos, segur que és molt abraçadora i t'acull molt bé, que ja té la porta ben oberta...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas20 de desembre del 2015, a les 22:02

      Sí acollidora i oberta... és cert. Tot just una cortina que es pot fer córrer i descórrer en un no res...

      Bona nit, M Roser!

      Elimina
  3. Teresa Ribera20 de desembre del 2015, a les 20:07

    ...i omplir-te d'alegria.
    Què seria de nosaltres sense el color viu d'uns ulls?

    ResponElimina
  4. xavier pujol20 de desembre del 2015, a les 21:00

    Somriures, mirades, abraçades, força, energia i colors.
    Què més es pot demanar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas20 de desembre del 2015, a les 22:05

      Potser no cal demanar més... però encara m'he oblidat la llum, la llum que quan tot va bé, surt dels ulls de les persones que ens estimem.

      Elimina
  5. M. Antònia21 de desembre del 2015, a les 16:15

    Somriure de colors... si Carme , però també amb el grog que és la llum de la mirada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas21 de desembre del 2015, a les 18:30

      No sabia que la llum de la mirada era groga, jo la veig resplendentment transparent... O del color dels ulls que miren...

      Elimina
  6. Helena Bonals21 de desembre del 2015, a les 16:29

    Abraçar amb la mirada, que maco!

    ResponElimina