dilluns, 25 de gener del 2016

Branca

D'una foto d'en Xavier Pujol

El gest més tendre
com una branca alçada
davant la immensitat.




22 comentaris:

  1. Que bé han quedat les fulles davant la immensitat d'"eixos" turons i el "mantell" blau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les fulles una mica millor que la immensitat, he, he, he... gràcies!

      Elimina
  2. És ben original la petita (però maquíssima) branca, posada davant d'un fons com infinit... Segur que l'heu fet sentir important :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que sí, perquè realment és important. Vaja, al menys per a nosaltres, ja que ens ha donat un motiu per fotografiar, dibuixar, escriure... :-)

      Elimina
  3. tendre i al mateix temps amb la fermesa de dir...eh que jo sóc aquí

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei! Joan, una bona combinació, aquesta!!!! tendresa i fermesa, com una afirmació d'un mateix.

      Elimina
  4. Un brot amb quatre fulles , només tres, toquen el cel...La darrera s'enfila tronc amunt, amb desfici!
    Petonets.

    ResponElimina
  5. El gest del més feble
    al més fort ajuda.

    ResponElimina
  6. Tendre i alhora ferma, la branca és tot un símbol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Captada així, a la foto del Xavier, efectivament, es converteix en un símbol...

      Elimina
  7. És ben bé com una salutació!
    Abraçades, Carme

    ResponElimina