A la deriva, per perdre'ns i trobar sense buscar.
Això de trobar sense buscar,és tot un luxe, que no passa sovint, però a vegades els miracles existeixen.
Anhels a la recerca d'algú que vulgui fer-se'ls seus...
Una bona manera de veure-ho, August!!!
Les fulles rogesfan safareig dins l'aigua.T'estim Segarra.Petonets.
Fan un safareig entendridor...
Allà on ens porti la vida.Apassionadament, com el color de les fulles.
El teu optimisme, s'encomana...
Carme, estimada!El Josep estarà encantat amb la notícia! Li dic i espero que passi pel teu blog a dir-te alguna cosa!Gràcies de part de tots dos ;-)Petons!
Gràcies a vosaltres, per la inspiració!!! Una abraçada.
quins colors més bonics. Desperten els anhels més amagats :)
Sí, oi? Estem d'acord!
Les coses decadents, tan belles!
:) sovint sí que en són, Helena!
i tant unes com altres tenen destins que no saben ben bé per on aturaran.
No sabem el final de cap història...
Carme soc l'autor de la foto , et felicito m'encanta el treball que has fet amb ella
Moltes gràcies, Josep! M'alegro que t'agradi, jo no en sé gaire, però quan veig fotos boniques se me n'hi van els dits...
I tenen un any de validesa... per si les enyorem.;)*****
Com les fulles velles, seques, vermellesvaig veure els teus llavis...d'aigua.Bona nit Carme.
Seques i mullades a la vegada... Aquestes fulles.Bona tarda de diumenge, Pere!
Doncs caldrà gaudir del moment, d'aquests anhels mentre hi siguin, i més si som conscients que desapareixeran..., per deixar lloc a nous anhels. Com el cicle de les estacions, que cada primavera ens porta noves fulles. Una abraçada!
Cada primavera porta noves fulles i cada tardor se les torna a endur... Cicles infinits...Una abraçada, estimada...
a la deriva ...en llibertat
M,agrada el teu afegit... La llibertat que no ens falti...
Unes fulles precioses. Hi ha bellesa dins la vellesa.
Aquests vermells vells n'estan plens de bellesa...
A la deriva, per perdre'ns i trobar sense buscar.
ResponEliminaAixò de trobar sense buscar,és tot un luxe, que no passa sovint, però a vegades els miracles existeixen.
EliminaAnhels a la recerca d'algú que vulgui fer-se'ls seus...
ResponEliminaUna bona manera de veure-ho, August!!!
EliminaLes fulles roges
ResponEliminafan safareig dins l'aigua.
T'estim Segarra.
Petonets.
Fan un safareig entendridor...
EliminaAllà on ens porti la vida.
ResponEliminaApassionadament, com el color de les fulles.
El teu optimisme, s'encomana...
EliminaCarme, estimada!
ResponEliminaEl Josep estarà encantat amb la notícia! Li dic i espero que passi pel teu blog a dir-te alguna cosa!
Gràcies de part de tots dos ;-)
Petons!
Gràcies a vosaltres, per la inspiració!!! Una abraçada.
Eliminaquins colors més bonics. Desperten els anhels més amagats :)
ResponEliminaSí, oi? Estem d'acord!
EliminaLes coses decadents, tan belles!
ResponElimina:) sovint sí que en són, Helena!
Eliminai tant unes com altres tenen destins que no saben ben bé per on aturaran.
ResponEliminaNo sabem el final de cap història...
EliminaCarme soc l'autor de la foto , et felicito m'encanta el treball que has fet amb ella
ResponEliminaMoltes gràcies, Josep!
EliminaM'alegro que t'agradi, jo no en sé gaire, però quan veig fotos boniques se me n'hi van els dits...
I tenen un any de validesa... per si les enyorem.
Elimina;)*****
Com les fulles velles, seques, vermelles
ResponEliminavaig veure els teus llavis...d'aigua.
Bona nit Carme.
Seques i mullades a la vegada... Aquestes fulles.
EliminaBona tarda de diumenge, Pere!
Doncs caldrà gaudir del moment, d'aquests anhels mentre hi siguin, i més si som conscients que desapareixeran..., per deixar lloc a nous anhels. Com el cicle de les estacions, que cada primavera ens porta noves fulles.
ResponEliminaUna abraçada!
Cada primavera porta noves fulles i cada tardor se les torna a endur... Cicles infinits...
EliminaUna abraçada, estimada...
a la deriva ...en llibertat
ResponEliminaM,agrada el teu afegit... La llibertat que no ens falti...
EliminaUnes fulles precioses. Hi ha bellesa dins la vellesa.
ResponEliminaAquests vermells vells n'estan plens de bellesa...
Elimina