M'enlluerna, també, el sol des de la sorra. Com els records, ens duen la llum de l'instant que va ser. Del sol m'arriba la calidesa. La il·lusió neix, en aquest ara, quan t'escolto i en aquest cabdell de fil per teixir-nos, poc a poc, com voldrem ser.
La meva pell com la sorra assaboreix l'escuma dels teus dits, la meva ànima com el mar reflecteix les espurnes dels teus ulls. Les onades arriben, infinites oferint-nos un batec de temps sense final.
Són imatges d'hivern, Pere. El sol també llueix i la sorra mullada també en retorna reflexos. Tinc una relació ambivalent amb els records... no en faig gaire "manteniment" però a vegades m'agraden, van i vénen com tu dius, de manera ben irregular, però.
El sol i el mar ( aigua i sorra) ens regalen autèntiques meravelles, còpies de records amables...La lluïssor d'uns ulls, els esquitxos de llum que ens alegren el dia... Petonets Carme.
M'agrada molt la imatge dels records com el sol des de la sorra.
ResponEliminaGràcies, Helena!
EliminaVeient aquestes imatges enyoro l'estiu. I també m'enlluernen els records que de vegades van i vénen com... les onades.
ResponEliminaBon dia Carme.
Són imatges d'hivern, Pere. El sol també llueix i la sorra mullada també en retorna reflexos. Tinc una relació ambivalent amb els records... no en faig gaire "manteniment" però a vegades m'agraden, van i vénen com tu dius, de manera ben irregular, però.
EliminaBona tarda de diumenge, o bon vespre, ja, Pere.
Quin poema més precios per un dia de pluja tímida... tant com la necessitem, aquesta pluja! Bon dia, Carme!
ResponEliminaGràcies, Cornèlia-Montse... i tant que la necessitem, encara que sigui fineta...
EliminaBona Tarda, Cornèlia- Montse!!!
poesia excelsa Carme.....que bonic....onades....l'escuma des teus dits .....uf preciós de veritat
ResponEliminaGràcies, Elfree...
Elimina
ResponEliminaEl record com una llum que reflecteix en el present, l'ahir actualitzat. Lirisme i nitidesa en els teus mots.
Abraçades, des de El Far.
M'agrada molt això de l'ahir actualitzat... he, he, he... Gràcies, Jordi.
EliminaAbraçades, des de la sorra...
M'ha quedat la sal d'aquest dolç poema.
ResponEliminaHe, he, he... quina paradoxa més maca. Xavier, em repeteixo, però sempre penso que ets un crack dels comentaris...
EliminaSobretot dels comentaris curts... concentrats.
EliminaEl sol i el mar ( aigua i sorra) ens regalen autèntiques meravelles, còpies de records amables...La lluïssor d'uns ulls, els esquitxos de llum que ens alegren el dia...
ResponEliminaPetonets Carme.
La natura sempre es regala a ella mateixa amb una generositat sense límits... que bé si sempre fóssim capaços de mirar-la com es mereix...
EliminaQuanta tendresa en el poema, Carme, quanta bellesa en les imatges! Sensibilitat a flor de pell!
ResponEliminaUna abraçada!
Moltes gràcies, Montse!!!
Eliminasom sorra i ens deixem emmotllar per les inquietes ones, mentre el sol ens mira. Ja ens va bé
ResponEliminaJa ens va bé, i tant! molt bé ens va!!!
Elimina