▼

divendres, 18 de març del 2016

Campaneta blava



Omple'm, 
ressegueix-me cada pètal
lentament amb els dits.
Desfulla'm,
a l'instant que em fugen pensaments
i el buit és ple de tu.
Enlaira'm
i vine amb mi.
Tu ets el núvol on sé volar.
a

19 comentaris:

  1. Jordi Dorca18 de març del 2016, a les 18:55

    Sí: ets el núvol que sap volar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi Dorca18 de març del 2016, a les 18:57

      (la fotografia que ens faltava ja està feta, Carme)

      Elimina
    2. Carme Rosanas18 de març del 2016, a les 22:22

      He, he, he... li has donat el tomb!!! Gràcies!

      Visca! Ja heu reparat el meu descuit! Complet!

      Elimina
  2. Sergi19 de març del 2016, a les 9:14

    Tu ets el núvol on sé volar, quina frase més preciosa!

    ResponElimina
  3. Galionar19 de març del 2016, a les 9:55

    Quina intensitat en poques paraules...! Definitivament, la primavera ja es palpa! :)

    ResponElimina
  4. novesflors19 de març del 2016, a les 11:27

    Quin poema tan primaveral!!! ;)

    ResponElimina
  5. Elfreelang19 de març del 2016, a les 13:23

    els darrer versos són excelsos Carme !!!! la natura i la poesia està esclatant mig adormida encara del son de l'hivern

    ResponElimina
  6. Helena Bonals19 de març del 2016, a les 19:09

    És un poema dels que jo no sabria fer mai...

    ResponElimina
  7. M. Roser19 de març del 2016, a les 21:19

    Bonica campaneta i bonic el poema que l'acompanya...Fantàstic aquest núvol on hi volen sentiments!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  8. Gerònima19 de març del 2016, a les 21:46

    A mi em sembla super eròtic! ja ja ja! M'encanta!

    ResponElimina
  9. M. Antònia20 de març del 2016, a les 17:54

    Dolçor, sentiment...en les paraules, bellesa en la imatge. Una abraçada

    ResponElimina
  10. xavier pujol20 de març del 2016, a les 19:36

    Apassionant.

    ResponElimina