Jo de vegades no trobe las paraules justes per descriure la bellesa del moment.Bonica aquarel·la.
A tots ens passa, Mari, a mi també... A vegades, m'avergonyeix no saber veure ni la bellesa del moment, però sembla que són coses que es van aprenent.
El que és un passeig plaent és visitar aquest blog, Carme.Paraules i aquarel·les. Flaire suau de clavells.
Gràcies, Xavier, hi ha dies, que les paraules boniques s'agraeixen especialment.
Els dos primers versos podrien ser el començament d'una novel·la. Com passejar entre la prosa i la poesia.
He, he, he, com de començament d'una novel·la... M'ha agradat i m'ha fet gràcia, podria ser el començament, però també el final...
Sóc de les d'anar a passejar a poc a poc, per admirar la bellesa de tot el què m'envolta, sobretot si hi ha flors ran del camí...Petonets, Carme.
Fas bé, M Roser, poc a poc i bona lletra...
quan al ritme dels nostres peus, mentre passegem, es van obrint les flors és un luxe.
Seria bonic, oi? Per desitjar i somiar que no quedi.
Que bé, tornen les aquarel·les de flors.
Gràcies, Alfonso...
essència de primavera... petons florits !
Petonassos, sargantana!
A ran de camí hi trobarem tot un món.
Esperem que sigui un món bonic i que si fa falta puguem saltar-hi i canviar de camí.
Així que siga.
Has encertat de ple... Era com una pregària.
El pas lent per gaudir del moment. Quin bon moment, Carme!
Sempre hauríem de construir bons moments...
Les paraules supeditades sempre a la bellesa del moment, en la teva fantàstica col·lecció.
Qui sap si són les paraules que construeixen la bellesa d'alguns moments.
Jo de vegades no trobe las paraules justes per descriure la bellesa del moment.
ResponEliminaBonica aquarel·la.
A tots ens passa, Mari, a mi també... A vegades, m'avergonyeix no saber veure ni la bellesa del moment, però sembla que són coses que es van aprenent.
EliminaEl que és un passeig plaent és visitar aquest blog, Carme.
ResponEliminaParaules i aquarel·les. Flaire suau de clavells.
Gràcies, Xavier, hi ha dies, que les paraules boniques s'agraeixen especialment.
EliminaEls dos primers versos podrien ser el començament d'una novel·la.
ResponEliminaCom passejar entre la prosa i la poesia.
He, he, he, com de començament d'una novel·la... M'ha agradat i m'ha fet gràcia, podria ser el començament, però també el final...
EliminaSóc de les d'anar a passejar a poc a poc, per admirar la bellesa de tot el què m'envolta, sobretot si hi ha flors ran del camí...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Fas bé, M Roser, poc a poc i bona lletra...
Eliminaquan al ritme dels nostres peus, mentre passegem, es van obrint les flors és un luxe.
ResponEliminaSeria bonic, oi? Per desitjar i somiar que no quedi.
EliminaQue bé, tornen les aquarel·les de flors.
ResponEliminaGràcies, Alfonso...
Eliminaessència de primavera...
ResponEliminapetons florits !
Petonassos, sargantana!
EliminaA ran de camí hi trobarem tot un món.
ResponEliminaEsperem que sigui un món bonic i que si fa falta puguem saltar-hi i canviar de camí.
EliminaAixí que siga.
ResponEliminaHas encertat de ple... Era com una pregària.
EliminaEl pas lent per gaudir del moment. Quin bon moment, Carme!
ResponEliminaSempre hauríem de construir bons moments...
EliminaLes paraules supeditades sempre a la bellesa del moment, en la teva fantàstica col·lecció.
ResponEliminaQui sap si són les paraules que construeixen la bellesa d'alguns moments.
Elimina