▼

diumenge, 26 de juny del 2016

Tamarius


Els  tamarius  tots s'aboquen,
flors i fulles sobre el mar.
Vora el passeig acompanyen
les passes dels caminants.

Flors i fulles, com de núvol
que se'm desfan a les mans.
Cauen, pel vent, a les ones.
Jo voldria fer-me mar.

Vull ser la mar que et bressola
amb murmuri  escumejant.
Vull ser l'onada i la calma
fondària, llum i mirall.

a

17 comentaris:

  1. xavier pujol26 de juny del 2016, a les 19:48

    Vull banyar-me en aquest mar,
    a l'ombra del tamariu.
    Abraçar-me a les ones,
    eixugar-me amb el vent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas27 de juny del 2016, a les 19:50

      Ara que fa caloreta... Una bona banyada no va gens malament.

      Elimina
  2. fanal blau27 de juny del 2016, a les 1:00

    Sort en tenim de la poesia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol27 de juny del 2016, a les 13:12

      Passaran la piconadora per sobre... Pobres versos!

      Elimina
    2. Carme Rosanas27 de juny del 2016, a les 19:53

      Sort en tenim, fanalet...

      Esperem que no, que la sang dels versos no arribi al riu...

      Elimina
  3. Fent camí27 de juny del 2016, a les 17:36

    Sempre viuran en l'aire, els versos. Podem respirar-los.
    Com sempre, bonica aquarel·la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas27 de juny del 2016, a les 19:56

      Respirar els versos m'agrada molt i molt... No deixarem de fer-ho!

      Elimina
  4. novesflors27 de juny del 2016, a les 19:14

    Poema com una cançó. L'aquarel·la, una preciositat.

    ResponElimina
  5. M. Roser27 de juny del 2016, a les 19:26

    M'agrada molt aquest poema, és com l'auca del tamariu...jo també voldria ser-ne i que la mar em bressolés...
    Bon vespre , Carme.

    ResponElimina
  6. Elfreelang27 de juny del 2016, a les 21:41

    tamarius ...m'agraden els tamarius ...i els darrers versos deliciosos Carme !

    ResponElimina
  7. Glo.Bos.blog28 de juny del 2016, a les 0:01

    Oh, quin poema tan preciós!
    M'encanta la quarteta del mig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas28 de juny del 2016, a les 9:36

      Gràcies, Glòria, vaig començar pensant que em quedava una mica "quico" i finalment es va anar canviant una mica a cada estrofa...

      Elimina
  8. sa lluna28 de juny del 2016, a les 1:25

    Bonic, bonic!
    M'agrada molt el darrer vers.
    Aferradetes, nina.

    ResponElimina