Entrada

Era llarga, estreta i una mica esquerpa l'entrada que em conduïa al teu món.
No es veia l'horitzó i això m'inquietava. 
Com si al capdavall hi hagués simplement un mur impenetrable.

Vaig seguir, lentament, a vegades amb claror, a vegades a les fosques.
Hi havia bells racons.
No som al final, encara.
Ara, puc veure que el mur no tanca, com semblava. 
A dreta i esquerra segueix el passadís, hi ha una porta en cada direcció.
Potser podrem obrir-ne una...