▼

dimecres, 17 d’agost del 2016

Tronc de buguenvíl·lea




De tan immensa
jo no puc abastar-te.
Un sol bocí.
a

12 comentaris:

  1. M. Roser17 d’agost del 2016, a les 13:57

    Precioses aquestes flors abraçant aquest tronc despullat...És la mateixa planta?
    Bon dia, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas18 d’agost del 2016, a les 0:59

      Si la mateixa planta. Tant immensa que era molt difícil de dibuixar...
      Vaig preferir fer un detall
      Bona nit!

      Elimina
  2. Garbí2417 d’agost del 2016, a les 20:03

    Si és el seu tronc, és una bona peça. Que sigui ben cuidada i perduri

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas18 d’agost del 2016, a les 1:19

      Una peça fantàstica i magnífica, Joan, esperem que la cuidin bé!

      Elimina
  3. Elfreelang18 d’agost del 2016, a les 13:24

    un detall immens que permet apreciar el bocí de bellesa del tronc sencer

    ResponElimina
  4. M. Antònia18 d’agost del 2016, a les 17:11

    Amb un bocí n'hi ha prou per veure la bellesa de la pintura, i de la poesia. Una abraçada

    ResponElimina
  5. Galionar20 d’agost del 2016, a les 18:48

    I quina aquarel·la tan bonica, Carme! Un bocí de bellesa preciós!

    ResponElimina
  6. Helena Bonals23 d’agost del 2016, a les 13:15

    Millor un bocí que no res!

    ResponElimina