▼

divendres, 9 de setembre del 2016

Caseta sota el castell del Pertús



Sota del castell,  armat només
per les lluites més quotidianes,
hem construit un refugi.
Hem trobat un oasi, 
per protegir-nos, per descansar
de maltempsades.
No pas per viure-hi.

a

9 comentaris:

  1. Elfreelang9 de setembre del 2016, a les 22:30

    si els refugis són tan macos conviden a quedar-s'hi més, encara que no hi hagi cap perill

    ResponElimina
  2. xavier pujol10 de setembre del 2016, a les 0:26

    Refugia't als meus braços.
    Deixa'm que em refugiï al teu pit.

    ResponElimina
  3. Alfonso Robles Motos10 de setembre del 2016, a les 12:37

    Siempre necesitamos un refugio cercano donde podamos sentirnos seguros y protegidos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas10 de setembre del 2016, a les 16:28

      Lo necesitamos todos, Alfonso. Incluso los que no tienen conciencia de ello. Un abrazo.

      Elimina
  4. M. Roser10 de setembre del 2016, a les 20:12

    L'arbre fa de refugi a la caseta tan bonica on ens hi podem refugiar...Estarem sota d'un doble refugi, no està gens malament...
    Bona Diada, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas10 de setembre del 2016, a les 22:11

      Sí, sembla un arbre protector...

      Bona diada, M Roser, que ja estem a punt!

      Elimina
  5. Sergi12 de setembre del 2016, a les 11:11

    Un refugi sempre és necessari, allà on sigui. De vegades no és un lloc, només és un estat, o una persona. Però cal que en tinguem.

    ResponElimina