▼

diumenge, 18 de setembre del 2016

El vent a les herbes




Sóc herba, sóc bri, 
agitada pel vent, 
arrelada a la terra.

 Deixa't anar i deixa't portar
que mateix moviment
ens enllaci les ànimes.

 Sóc herba, sóc bri,
creixo en el camí,
dins de tu m'arrelo.


a

10 comentaris:

  1. xavier pujol19 de setembre del 2016, a les 10:03

    Bonica aquarel·la, bell poema.
    Pintura i lletres ben entrellaçades pel vent.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals19 de setembre del 2016, a les 16:14

    Els teus versos són aquestes herbes. S'arrelen dins nostre.

    ResponElimina
  3. Galionar19 de setembre del 2016, a les 19:34

    Les teves herbes no deuen témer les ventades; avantatges de tenir bones arrels...

    ResponElimina
  4. M. Roser19 de setembre del 2016, a les 20:01

    Si les herbes arrelen fort, potser les ventades només les faran reblincar, però si el vent es molt fort , volaran pels aires com estels de colors...
    Bon vespre Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas19 de setembre del 2016, a les 23:15

      Pobres herbetes... No aquest dia no va ser tan fort!

      Bon vespre!

      Elimina
  5. Garbí2419 de setembre del 2016, a les 20:16

    no és del tot imprescindible...però arrelar-se a algun lloc sempre és aconsellable

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas19 de setembre del 2016, a les 23:38

      Està molt bé arrelar-se, a la terra, a les persones que estimes...

      Elimina