▼

dilluns, 5 de setembre del 2016

Flors i herbes de muntnya 4: Cards



Els dies punxen
quan les hores em passen
lluny dels teus llavis.
.............................................carme

Vora l'absència
la solitud amarga
fins les flors punxen.

........................................novesflors

 Si els dies punxen,
potser no en tens la culpa,
card entre lliris.
...............................................miquel

 I per què em toques?
Sols en somnis estima'm,
ja ho saps, que punxo.
...............................................galionar
a

18 comentaris:

  1. Sergi6 de setembre del 2016, a les 8:50

    'Els dies punxen', m'agrada la frase! Cadascú l'acabaria d'una manera diferent, però amb la teva crec que coincidiríem molts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas6 de setembre del 2016, a les 22:27

      I tant que es pot acabar de moltes maneres diferents... Seria com un joc.

      Elimina
  2. xavier pujol6 de setembre del 2016, a les 9:22

    L'aquarel·la, després de llegir aquest poema, esdevé gairebé dolorosa.

    ResponElimina
  3. Glo.Bos.blog6 de setembre del 2016, a les 12:05

    És un plaer compartir aquest passeig per la muntanya contemplant les flors i les herbes de la teva ma.
    El card punxa, però era molt útil per pentinar la llana. Jo els feia servir quan eren moda els jerseis de mohair i no tenia un altre estri més modern per desfer els embulls que s'hi feien.
    Imagino que d'això se'n diu cardar la llana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas6 de setembre del 2016, a les 22:34

      Suposo que sí, que d'això se'n deu dir "cardar la llana". Son bonics i útils els cards...

      Elimina
  4. M. Roser6 de setembre del 2016, a les 13:38

    No sé perquè tenen mala premsa els cards , si són unes flors precioses que les pots guardar molt de temps!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  5. novesflors6 de setembre del 2016, a les 18:01

    Vora l'absència
    la solitud amarga
    fins les flors punxen.

    ResponElimina
  6. miquel7 de setembre del 2016, a les 3:45

    Si els dies punxen,
    potser no en tens la culpa,
    card entre lliris.

    M'enamoren la imatge i els versos :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas7 de setembre del 2016, a les 8:48

      Que bo, Miquel!
      Segur que els pobres cards no tenen la culpa de res.

      Gràcies, m'agrada com completes el meu haiku.

      Elimina
  7. Jordi Dorca7 de setembre del 2016, a les 15:28

    I és d'agrair que continuïn punxant.

    ResponElimina
  8. Galionar7 de setembre del 2016, a les 16:22

    I per què em toques?
    Sols en somnis estima'm,
    ja ho saps, que punxo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas7 de setembre del 2016, a les 21:07

      A vegades seria més pràctic estimar només en somnis...

      Elimina
  9. Elfreelang7 de setembre del 2016, a les 20:31

    ostres no se perquè m'ha vingut al cap llir entre cards del Ausiàs March

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas7 de setembre del 2016, a les 21:10

      Nomes "culpa" teva,
      l'associació d'idees,
      és del Miquel!

      ;) he, he, he...

      Elimina