▼

divendres, 30 de setembre del 2016

Haikus a trenc d'alba


L’he ben copsada,
i per fugir m’hi agafo:
l’heura, la vida. 

........................................Jordi Dorca




L'heura, la vida,
tants cops en fugiria...
Els mots m'hi arrelen.
...................................... Carme Rosanas
a

9 comentaris:

  1. xavier pujol30 de setembre del 2016, a les 13:05

    Un bon trio:
    El Jordi, la Carme i l'heura.
    Amb l'aquarel·la es forma escala de color.

    ResponElimina
  2. Galionar1 d’octubre del 2016, a les 12:13

    Coneixia el haiku del Jordi, Carme, ja ho saps, però amb el teu m'agrada molt més tot el conjunt. Ho feu molt bé, artistes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas1 d’octubre del 2016, a les 21:46

      Gràcies, Montse. M,alegro de no desentonar gaire amb els versos d'en Jordi.

      Elimina
  3. novesflors1 d’octubre del 2016, a les 18:00

    Quins dos haikus! Meravellosos.

    ResponElimina
  4. M. Roser2 d’octubre del 2016, a les 19:25

    S'ha perdut el meu comentari, mecatxis!
    No sé si serà prou segura l'heura per fugir, que es blinca fàcilment...
    Bonic diàleg, Carme!

    ResponElimina
  5. Helena Bonals5 d’octubre del 2016, a les 11:22

    Sense arrelar-te,
    sense el marc, la finestra,
    no sents la vista.

    ResponElimina