Una fotografia (terriblement) bella. La naturalesa també té el seu costat cruel. Humans inclosos. La poesia, en aquest cas el haiku, suavitzen la realitat.
Caram li deu haver estat fàcil a l'aranya caçar la llagosteta, perquè és molt grossa...Ja se sap, a la natura també regeix la llei del més fort, o més enginyós. Qüestió de supervivència! Bon vespre, Carme.
Sempre m'ha semblat terrible aquesta mena de destí funest que és una teranyina. Una cosa és que et matin i se't cruspeixin, una altra és que, al damunt, se'n fotin. Es nota que no m'agraden les aranyes? M'esgarrifen d'allò més!
És una escena bastant terrible, aquesta, atrapat en una teranyina. És que jo havia vist insectes "enganxats" però com més superficialment, mai no havia vist aquest embolcallament tan gran, talment una mòmia...
Certament té mala peça al teler... o a la teranyina, en aquest cas. :-)
ResponEliminaImpressiona de veure...
EliminaEspero que aquesta aranya tingui congelador perquè s'ha passat una mica amb la compra...
ResponEliminaTens raó, s'ha passat molt!!! ;) Una abraçada, jo rai!!!
EliminaUna fotografia (terriblement) bella.
ResponEliminaLa naturalesa també té el seu costat cruel. Humans inclosos. La poesia, en aquest cas el haiku, suavitzen la realitat.
No sé pas si ho suavitzen gaire.
EliminaEl costat cruel, no hi ha qui li tregui.
Gràcies, Xavier!!!
prous vegades ha estat caçadora però ara l'hi ha tocat ser caçada, llei de vida
ResponEliminaSí, això va com va i toca com toca...
EliminaCaram li deu haver estat fàcil a l'aranya caçar la llagosteta, perquè és molt grossa...Ja se sap, a la natura també regeix la llei del més fort, o més enginyós. Qüestió de supervivència!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Supervivència pura i dura i no hi gran cosa a dir...
EliminaBon dia M Roser
Ostres, ben trobada la foto, aquesta llagosta ja ha begut oli... les aranyes no perdonen.
ResponEliminaDe tota manera no sé ben bé si podrà aquesta aranya, crec que s'empatxarà ...
EliminaQue curiós, a les aranyes també els agrada el marisc.
ResponEliminaHa, ha, ha... es veu que sí, Jp!
EliminaSempre m'ha semblat terrible aquesta mena de destí funest que és una teranyina. Una cosa és que et matin i se't cruspeixin, una altra és que, al damunt, se'n fotin. Es nota que no m'agraden les aranyes? M'esgarrifen d'allò més!
ResponEliminaÉs una escena bastant terrible, aquesta, atrapat en una teranyina. És que jo havia vist insectes "enganxats" però com més superficialment, mai no havia vist aquest embolcallament tan gran, talment una mòmia...
EliminaAutorregulació de les espècies, realitat pura i dura. Tot i saber-ho, la imatge impressiona, certament...
ResponEliminaA vegades, moltes vegades, oblidem i tanquem els ulls a les realitats pures i dures. Aquesta i infinites d'altres.
EliminaFa molta impressió.
ResponEliminaSí, s'ha passat!!!
EliminaDe vegades, uns fils finíssims ens mantenen presoners.
ResponEliminaI tant, una bona metàfora...
Elimina:(
ResponEliminaOh, pobreta, quin final! La vida és tan cruel a vegades....
Sí que és cruel, ben sovint... :(
EliminaEs gegant aquesta aranya! Quina por em fan! Foc! I en grans quantitats!
ResponEliminaSí, molt grossa, pons!!! A mi tampoc em fan cap gràcia, tot i així vaig preferir fotografiar-la que calar-hi foc... he, he, he...
Elimina