Ja m'està bé, encara a les palpentes,
vestir-me de la claror
dels verds que mai no s'apaguen.
I de boires de blau
que es difuminen a l'horitzó.
Que no ens manqui la llum
per caminar per la riba.
Mantinguem l'equilibri
en el camí a recórrer:
la corda fluixa de la imprecisió.
va bé en dies com avui vestir-se de claror, tot és molt gris encara que convé molt que sigui així per regar les nostres vides
ResponEliminaConvé que plogui i sembla que per fi ho està fent una mica seriosament. La claror ja tornarà, mentrestant intentarem mantenir-la a la mirada.
EliminaLlum i equilibri, que no ens manquin mai en cap instant de la vida, Carme! Fantàstica aquarel·la!
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies Montse, que no ens faltin.. abraçades!
EliminaExcel·lent
ResponEliminaaquest esforç d'equilibri,
la consciència de la llum.
Gràcies Jordi, el teu excel·lent compensa l'esforç de l'equilibri...
EliminaQuina aquarel·la més vistosa!
ResponEliminaEl poema també vessa de claror. Carme no se t'acaba mai la inspiració.
Gràcies Xavier, m'esforço també buscant inspiració... com buscant l'equilibri...
EliminaAquesta aquarel·la tan bonica té cara d'Almeria, on la llum és la reina
ResponEliminaÉs copiada d'una foto del Maresme, empeltat decllum, també!
Elimina"la corda fluixa de la imprecisió", quina imatge més adient a aquesta aquarel·la, i al que és fer poesia en general.
ResponEliminaVivim immersos en la imprecisió i a mi, a vegades em costa tanta imprecisió!
Elimina