Somriures d'aigua i de mirall, quan és l'estiu a l'ànima. I les imatges de la ment teixides dels records més tendres. Pinta'm de mots les imatges compartides i jo et diré fluixet tots els colors que tenen.
En veure les aquarel·les m'han sonat a l'Albufera, per fotos i imatges de televisió. El poema molt bonic, m'ha deixat un pòsit d'alegria molt reconfortant.
Tens raó, Alfonso, és una imatge agafada de l'Albufera. Una barca aturada que vaig trobar bonica i la vaig fotografiar. Gràcies, M'alegro que t'agradi el poema!
Quin poema més bonic. Sempre hauria de ser estiu a l'ànima.
ResponEliminaSí sempre hauria de ser estiu a l'ànima!!! A vegades no sabem com mantenir-lo, però quan el retrobem, sabem que no l'hem de perdre més.
Eliminapintem-ho tot i escollim el color que més ens agradi
ResponEliminaQue puguem triar el color, i tant!!!
EliminaEn veure les aquarel·les m'han sonat a l'Albufera, per fotos i imatges de televisió.
ResponEliminaEl poema molt bonic, m'ha deixat un pòsit d'alegria molt reconfortant.
Tens raó, Alfonso, és una imatge agafada de l'Albufera. Una barca aturada que vaig trobar bonica i la vaig fotografiar. Gràcies, M'alegro que t'agradi el poema!
EliminaLes aquarel·les parlen fluixet, però els colors s'escolten bé.
ResponEliminaGràcies, Xavier, m'alegro que diguin alguna cosa.
EliminaTot i així, fluixet, m'has arribat.
ResponEliminaMot bona setmana ... aferradetes!
Quina il·lusió, doncs, lluneta!
EliminaBona setmana preciosa!
A mi també m'agrada relacionar imatges amb mots, i mots amb imatges. Permet d'anar sempre més enllà.
ResponEliminaLes imatges i els mots es complementen molt bé. M'he acostumat tant a relacionar-los!!!
Elimina