▼

divendres, 20 de gener del 2017

Carreró a Sitges


És tan estret el carrer!
I encara hi ha l'arbre...
que estreny el pas i li dóna caràcter.

Sense el carrer, el xiprer no seria el mateix xiprer.
Sense l'arbre, el carrer no seria el mateix carrer.


a

16 comentaris:

  1. Mireia20 de gener del 2017, a les 20:34

    S'estira amunt... amunt.... buscant la llum i saluda als veïns amb els capcirons de les branques :)

    ResponElimina
  2. M. Roser20 de gener del 2017, a les 21:52

    Quin carrer més bonic...Es estret però deixa que el xiprer hi creixi. Des de les finestres de les cases pots treure la mà i acariciar les fulles de l'arbre, que agraït, s'apropa per agrair-te la teva tendresa!!!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  3. Alfonso Robles Motos20 de gener del 2017, a les 23:22

    Eloqüent aquarel·la. El xiprer haurà de fer règim, si no, no cabrà al carrer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas22 de gener del 2017, a les 20:06

      S'adapta, Alfonso, ja el veus llarg i prim...

      :) potser sí que fa règim...

      Elimina
  4. xavier pujol21 de gener del 2017, a les 9:54

    Un veí il·lustre.
    Arbre i carrer s'adapten
    en companyia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas22 de gener del 2017, a les 20:10

      Són l'un per l'altre,
      convivint cada dia,
      es protegeixen.

      Elimina
  5. El que em passa pel cap21 de gener del 2017, a les 12:08

    Quin carrer tan curiós! Estret, amb escales i un arbre al mig, però pintoresc, amb molta personalitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas22 de gener del 2017, a les 20:12

      Sí, es fa mirar, eh? Et crida l'atenció quen el veus...

      Elimina
  6. Elfreelang21 de gener del 2017, a les 13:44

    carrer i xiprer han crescut junts!

    ResponElimina
  7. Garbí2421 de gener del 2017, a les 23:36

    si han estat sempre junts, que no els separin mai

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas22 de gener del 2017, a les 20:16

      Serà difícil separar-los, si no és que la mort els separi...

      Elimina
  8. Helena Bonals22 de gener del 2017, a les 17:05

    L'arbre cerca el cel que també cerca el carrer. Són tots dos com els rius paral·lels de Màrius Torres.

    ResponElimina