M'agraden tots els paisatges, sóc una ensmorada de la natura, en general, de la muntanya en particular, també del mar, però la sensació de pau més intensa, la sento al camp. Deu ser per reminiscències infantils d'alguna mena.
M'estimo el pla de l'Estany. A Banyoles també hi tenim família. Quan els vegi els diré que has dedicat un poema molt bo i una aquarel·la a la seva comarca.
A la natura,trobem una pau que només es pot trobar a la natura. Prompte els camps i els arbres seran verds.
ResponEliminaM'agraden tots els paisatges, sóc una ensmorada de la natura, en general, de la muntanya en particular, també del mar, però la sensació de pau més intensa, la sento al camp. Deu ser per reminiscències infantils d'alguna mena.
EliminaAquests paratges em sonen...Vaig estiuejar-hi cinc anys!
ResponEliminaBon vespre.
Això és pintat d'una foto feta a la vora de Centenys, aquest novembre passat.
EliminaBon vespre...
És veritable que aquest paisatge et transmet pau, calma i tranquil·litat
ResponEliminaEl camp, sí, és cert, t'ho deia un dia al teu blog, amb una foto del paisatge de Topares...
EliminaM'estimo el pla de l'Estany. A Banyoles també hi tenim família. Quan els vegi els diré que has dedicat un poema molt bo i una aquarel·la a la seva comarca.
ResponEliminaNo sé si és molt bo, Xavier, no m'ho sembla, només és la sensació real, en la mesura que es pot explicar, en mirar aquest paisatge...
EliminaEls colors daurats dels capvespres, quina meravella!
ResponEliminaHi ha clarors que enamoren...
EliminaTanta és la pau que podem veure les muntanyes en el pla....
ResponEliminaEl paisatge tant proper com llunyà és fantàstic...
EliminaEls camps llaurats són aquella part de la natura modificada per l'home, com un jardí, que sempre sobten amb la seva bellesa.
ResponElimina