Desplegades les veles, els límits van ser molt estrets. La tempesta bullia a l'interior
d'un mar massa tancat, i feia naufragar vaixells presoners en el meu món tan trencadís. Beu-me, sense més espera, beu-me, en rajolins de maregassa o pel broc gros de la calma.
En el meu món, ara una mica "trencadís", m'anirà bé "beure, sense més espera, rajolins de calma, pel broc gros"... Gràcies pel missatge. Una abraçada molt forta!!
En aquest mar de vi, que encara bull, és molt probable que els vaixells naufraguin, ho veig com un metàfora...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Poden naufragar sense trobar sortida ni salvament... ben bé una metàfora, i tant!
EliminaBona not, M Roser
Si has begut, no condueixis, ni tan sols les barques.
ResponEliminaAquí la que ha begut més és la barca... ;)
EliminaMolt bona la metàfora de M. Roser! Beu-me, pensat objectivament, és molt suggerent ;)
ResponEliminaSí, crec que jo l'he escrit inspirant-me en la imatge, però que es llegiria millor sense imatge. :)
EliminaPotser en beure't, després de la maregassa vindrà la calma.
ResponEliminaÉs una molt bona idea, novesflors!
EliminaEn el seu moment no la vaig veure, aquesta proposta. Potser també escriuré alguna cosa, m'agrada.
ResponEliminaDoncs, endavant! L'esperem!
EliminaEn el meu món, ara una mica "trencadís", m'anirà bé "beure, sense més espera, rajolins de calma, pel broc gros"...
ResponEliminaGràcies pel missatge.
Una abraçada molt forta!!
M'agrada molt la teva versió, la dels rajolins de calma pel broc gros... molt bo! que no ens en faltin, Montse!
EliminaMoltes Gràcies a tu per passar per aquí. Una abraçada de tornada.
aquest beure amb maregassa o pel broc gros..m'ha encisat Carme ! un porró amb un vi poeta
ResponEliminaA vegades el vi ens dona sorpreses.
EliminaAquesta imatge es fa veure i beure! M'agrada molt com te l'has begut!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!!!
Elimina