dimecres, 5 d’abril del 2017

Samarcanda d'Amin Maalouf

Us transcric tres citacions d'aquest llibre, sense gaires comentaris. 

La impressió que m'ha deixat aquest llibre és que és igual de quin segle parlem i és igual si és orient o occident. La política sempre està i estarà plena de joc brut i les bones intencions de les persones honestes s'estavellen un cop i un altre contra els que van de mala fe, a profit propi, i a dominar i controlar la gent. Siguin persones, interessos econòmics o altres estats, qualsevol poder és utilitzat contra la gent. En aquest cas Rússia i Anglaterra van fer els possibles per aturar la democratització del país i el que es pitjor:  ho van aconseguir.

Un fragment és polític, els altres dos amorosos.

"Si els perses viuen en el passat és perquè el passat és la seva pàtria, ja que el present els és una terra  estranya on no hi ha res que els pertanyi. Tot el que per a nosaltres és símbol de vida moderna o d'expansió alliberadora per a l'home, per a ells simbolitza la dominació estrangera: les carreteres, Rússia; el tren, el telègraf i la banca, Anglaterra; correus, Àustria-Hongria..."

...


"Quan me n'he anat, es deu haver adormit amb el somriure als llavis? Li haurà sabut greu alguna cosa? Quan la torni a veure i no estiguem sols, em serà còmplice o romandrà distant? Tornaré aquest vespre i en els seus ulls cercaré un aclariment."

...

"- L'estiu, l'hivern, te'n vas, tornes, et creus que disposes impunement de les estacions, dels anys, de la teva vida i de la meva. No has après res de Khayyam? <<De sobte, el Cel et pren l'instant que es necessita per humitejar-se els llavis>>"

10 comentaris:

  1. Fa molt de temps vaig llegir un llibre d'aquest autor. Crec que era el Viatge de Baldassare. No recorde res de la història (la meua memòria és així) però recorde la sensació de calma i tranquil·litat que em va encomanar aquella lectura, segurament per la manera d'escriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tamb feia molt de temps que no el llegia. Aquest que dius, no l'he llegit. N'havia llegit tres: Lleó L'africà. El primer segle després de Béatrice. Les escales de Llevant. Jo tampoc els recordo amb molta precisió, però sí que recordo la impressió general que em deixen. Tots m'han agradat. Potser aquest el que menys, però també. Escriu molt bé. Tot passa amb lleugeresa, encara que sigui dur.

      Elimina
  2. No crec haver llegit mai res d'aquest autor, però els fragments que has escollit m'agraden força. Possiblement no falta res per inventar en política, i en l'amor, en l'amor tampoc. Però ambdós conceptes són eterns...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que està tot inventat, però cada persona ho ha de viure de nou, per bé o per mal. I no ens deslliurem d'aquest funcionament.

      Elimina
  3. Pel primer fragment crec endevinar que les males polítiques es repeteixen...M'agrada molt el segon paràgraf.
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  4. Això de l'alliberament per als perses em fa pensar en l'alliberament de la dona que no ha fet més que carregar-se de feina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí que tot té un preu... i també hi ha qui utilitza malament la llibertat, però al menys poder triar les coses a mi em sembla important. Dependre d'altres un mal rotllo.

      Elimina