Com et van a arrelar el peus?, si, com diem ací, no pares en torreta.
Ja tens raó, ja...
Com diria en Carner: "vella rel i fresca saba"Déu nos dó, dalt del turó.
Sembla que, a vegades, en alguns llocs, encara em sento més arrelada a la terra.
És molt original, això que dius. Jo només vull arrelar en la poesia.
A vegades, no és voler, només, és sentir-ho com inevitable.
Hi ha terres a les que és fàcil que el cor s'arreli.
I tant! El meu el tinc ben arrelat.
Quin lloc més bonic per passar-hi aquests dies de festa...Segur que aquí em sentiria tota jo, arrelada a la terra!!!Bon vespre, Carme.
Segur que sí.Bon nit. M Roser!
Sempre millor amunt que no a la terra baixa, no?
Anar amunt sempre em crida... Encara que segons a on no m'hi enfilaria ;)
Hi ha llocs on és fàcil arrelar el cor encara que no el regues.
Sí, a vegades és ben fàcil, Mari!
Com et van a arrelar el peus?, si, com diem ací, no pares en torreta.
ResponEliminaJa tens raó, ja...
EliminaCom diria en Carner: "vella rel i fresca saba"
ResponEliminaDéu nos dó,
dalt del turó.
Sembla que, a vegades, en alguns llocs, encara em sento més arrelada a la terra.
EliminaÉs molt original, això que dius. Jo només vull arrelar en la poesia.
ResponEliminaA vegades, no és voler, només, és sentir-ho com inevitable.
EliminaHi ha terres a les que és fàcil que el cor s'arreli.
ResponEliminaI tant! El meu el tinc ben arrelat.
EliminaQuin lloc més bonic per passar-hi aquests dies de festa...Segur que aquí em sentiria tota jo, arrelada a la terra!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Segur que sí.
EliminaBon nit. M Roser!
Sempre millor amunt que no a la terra baixa, no?
ResponEliminaAnar amunt sempre em crida... Encara que segons a on no m'hi enfilaria ;)
EliminaHi ha llocs on és fàcil arrelar el cor encara que no el regues.
ResponEliminaSí, a vegades és ben fàcil, Mari!
Elimina