dilluns, 15 de maig del 2017

Vinca



Fràgil, com els pètals tan blaus.
Viva, com la serenor del seu gest immòbil.
Silenciosa com corol·les marcides ran de terra.
Lliçons de flors.

18 comentaris:

  1. És bonica, i jo, sense conèixer-la fins ara... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te la presento, doncs. Segur que les has vist, potser són més blaves, aquí m'ha quedat massa lila.

      Elimina
  2. Discreta però elegant com els millors vestits.

    ResponElimina
  3. Preciosa i tampoc la coneixia, sembla que vol passar desapercebuda, però la seva bellesa li ho impedeix...Les petites flors ens donen una lliçó de humilitat!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan floreixen en conjunt entapissant tota la planta, t'asseguro que no passen gens desapercebudes, per més que vulguin.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Si les aprenguéssim a escoltar, Mari!!! Bon dia, bonica!

      Elimina
  5. M'agraden les teues captures de la realitat, tant a través de les paraules com dels pinzells. Molt bonic tot plegat.

    ResponElimina
  6. ¿Diu que has fet deu anys de blog? ¡Felicitats! Per tan belles paraules de companyia, per tantes pintures i dibuixos que ens han alegrat els moments,
    perquè realment els teus moments de col·lecció són preciosos.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Olga, 10 anys intensos i apassionants. Moltes gràcies!!! M'alegro moltíssim que us hi trobeu bé a casa meva. És una satisfacció molt gran que m'ho diguis, Olga.

      Una abraçada molt forta.

      Elimina
  7. És bellíssima l'aquarel·la, Carme. L'original no pot ser millor.

    ResponElimina