▼

diumenge, 20 de maig del 2012

Plans horitzons



Allerada  l'aigua  sobre  els  arrossars,
cobreix  lentament  la  terra.
L'aigua  avança  poc  a poc.
I  finalment,  ho  omple  tot
i  fa miralls  profunds.
No sóc jo que  m'emmirallo.
Sinó el cel, els arbres
i la transparència  de l'aire.

a

21 comentaris:

  1. Quadern de mots20 de maig del 2012, a les 10:01

    M'ha recordat un quadre d'en Van Gogh!!!

    Preciosa aquesta transparència de l'aire.
    Bon diumenge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas20 de maig del 2012, a les 14:03

      C... carme! perdó, m'has fet pensar un taco... Van Gogh! que jo sóc aprenent!

      :) Gràcies guapa, per taco i pel somriure!

      Elimina
  2. Pere20 de maig del 2012, a les 11:21

    Darrerament aquest gaudir de la natura et fa embogir i dius coses com que la transparència de l'aire s'enmiralla en els miralls de l'aigua ... és fantàstic.

    Bon dia Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas20 de maig del 2012, a les 14:04

      Pere... he, he, he... "un cable suelto" prou que el tinc, prou! :)

      Bona tarda de diumenge, pere!

      Elimina
  3. Elfreelang20 de maig del 2012, a les 11:51

    U dia d'aquest et demanaré permís per desar-me aquesta pintura teva, és impressionant! no m'estranya que l'aire i el cel s'hi queden embadalits emmirallant-se en ella!

    ResponElimina
  4. Sílvia 20 de maig del 2012, a les 12:06

    Uaaaaaaau, has reflectit perfectament el joc de miralls natural entre l'aigua, el cel i l'aire. Genial, Carme!!!

    ResponElimina
  5. montse20 de maig del 2012, a les 12:20

    La terra està assedegada,
    el cel la mira des de l'altura
    i regalima gotes de llàgrimes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas20 de maig del 2012, a les 14:06

      Avui plou... quin goig de llàgrimes, aquestes!

      Gràcies, Montse!

      Elimina
  6. Jordi Dorca20 de maig del 2012, a les 13:06

    Horitzó sabut
    en la bella inconsciència
    de l'aigua.

    ResponElimina
  7. sa lluna20 de maig del 2012, a les 14:23

    I quan ho plasmes en els teus meravellosos dibuixos,
    si quedes reflectida en les seves pinzellades.

    Bon diumenge Carme!

    ResponElimina
  8. M. Roser20 de maig del 2012, a les 19:16

    Al mirar l'aigua veiem el cel els arbres, tot el que tenim a l'entorn...jo diria que la transparència de l'aire més aviat la sentim, o hi veiem a travers d'ella...
    Petons transparents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas20 de maig del 2012, a les 19:21

      Ja m'ha dit el Pere que embogeixo i aleshores dic aquestes coses... sensacions i percepcions ... totalment subjectives. Què vols fer-hi?

      Elimina
  9. Alba20 de maig del 2012, a les 19:52

    un horitzó pla dona molta tranquilitat.... una sensació d'amplitud i grandesa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas20 de maig del 2012, a les 20:11

      És ben cert, Alba, poder mirar lluny eixampla l'esperit.

      Elimina
  10. Galionar20 de maig del 2012, a les 19:57

    Quina pau més dolça desprenen avui les teve paraules i la teva il·lustració! Quina sort, saber mirar d'aquesta manera! Quin privilegi, que ens ho expliquis!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas20 de maig del 2012, a les 20:13

      Galionar, gràcies, aprenc mica en mica a mirar les coses, no et pensis que en sé massa, a vegades les miro massa de lluny i a vegades massa de prop... trobar la mida sempre costa. Una forta abraçada, guapíssima!

      Elimina
  11. Garbí2420 de maig del 2012, a les 20:21

    Són d aquells horitzons que tots hem de tenir en ment

    ResponElimina