diumenge, 20 de maig del 2012

Plans horitzons



Allerada  l'aigua  sobre  els  arrossars,
cobreix  lentament  la  terra.
L'aigua  avança  poc  a poc.
I  finalment,  ho  omple  tot
i  fa miralls  profunds.
No sóc jo que  m'emmirallo.
Sinó el cel, els arbres
i la transparència  de l'aire.

21 comentaris:

  1. M'ha recordat un quadre d'en Van Gogh!!!

    Preciosa aquesta transparència de l'aire.
    Bon diumenge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. C... carme! perdó, m'has fet pensar un taco... Van Gogh! que jo sóc aprenent!

      :) Gràcies guapa, per taco i pel somriure!

      Elimina
  2. Darrerament aquest gaudir de la natura et fa embogir i dius coses com que la transparència de l'aire s'enmiralla en els miralls de l'aigua ... és fantàstic.

    Bon dia Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere... he, he, he... "un cable suelto" prou que el tinc, prou! :)

      Bona tarda de diumenge, pere!

      Elimina
  3. U dia d'aquest et demanaré permís per desar-me aquesta pintura teva, és impressionant! no m'estranya que l'aire i el cel s'hi queden embadalits emmirallant-se en ella!

    ResponElimina
  4. Uaaaaaaau, has reflectit perfectament el joc de miralls natural entre l'aigua, el cel i l'aire. Genial, Carme!!!

    ResponElimina
  5. La terra està assedegada,
    el cel la mira des de l'altura
    i regalima gotes de llàgrimes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui plou... quin goig de llàgrimes, aquestes!

      Gràcies, Montse!

      Elimina
  6. Horitzó sabut
    en la bella inconsciència
    de l'aigua.

    ResponElimina
  7. I quan ho plasmes en els teus meravellosos dibuixos,
    si quedes reflectida en les seves pinzellades.

    Bon diumenge Carme!

    ResponElimina
  8. Al mirar l'aigua veiem el cel els arbres, tot el que tenim a l'entorn...jo diria que la transparència de l'aire més aviat la sentim, o hi veiem a travers d'ella...
    Petons transparents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'ha dit el Pere que embogeixo i aleshores dic aquestes coses... sensacions i percepcions ... totalment subjectives. Què vols fer-hi?

      Elimina
  9. un horitzó pla dona molta tranquilitat.... una sensació d'amplitud i grandesa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben cert, Alba, poder mirar lluny eixampla l'esperit.

      Elimina
  10. Quina pau més dolça desprenen avui les teve paraules i la teva il·lustració! Quina sort, saber mirar d'aquesta manera! Quin privilegi, que ens ho expliquis!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar, gràcies, aprenc mica en mica a mirar les coses, no et pensis que en sé massa, a vegades les miro massa de lluny i a vegades massa de prop... trobar la mida sempre costa. Una forta abraçada, guapíssima!

      Elimina
  11. Són d aquells horitzons que tots hem de tenir en ment

    ResponElimina