D'una foto de la Pilar |
Els carrers nien camins on les petjades arrelen. A voltes em descobreixo amagada en un replec oblidat i em rescato. El ranci olor d’un nàufrag es converteix en dolç almívar que m’engata i m’empeny a seguir, tot sentint-me mestressa dels passos que arrossego.
Escric en veu alta els nous paisatges, que niaran en les branques d’altres carrers on tornaré a amagar-me, en el cicle vital de descobrir-me. Ànima de crisàlide, nimbus imprecís; cuc i papallona entreteixint la quimèrica tasca de desplegar les ales, ansiosos de cel, assedegats de nous confins.
...............................................Pilar
No arrelen les meves petjades i els camins em fugen, potser per ajudar-me a volar. Em rescataria si sabés on guardar-me, protegida del buit… però és el buit que em crida i barrejo passes i batecs per arribar fins a mi mateixa. M’hi acosto força, però encara no hi sóc. Sóc en un lloc indefinit, on les arrels que duia ja no serveixen. L’aire les esfilagarsa en un no res. I el vent se m'emporta passats i futurs.
Com si hagués deixat un llast, com si pogués anar més lluny. Com si desarrelada no tingués on anar. Recomenço ran de terra i no arrelen, encara no, les meves petjades.
...........................................Carme
...........................................Carme
Dona entregada, arrelada a molts cors, durant el vol lliure que fa invisible la petjada, no exempta de profunditat. Atura’t sobre la branca en què t’admiro i et trobaràs.
...............................................Pilar
Invisible la petjada i invisible el moviment que s'atura damunt la branca. Et trobo i em trobo en el mots infreqüents i esparsos, que són l'estela dels altres, dels que vam sembrar en bona terra i van donar fruit en nosaltres, arrelant un cor en un cor més. Complexitat atractiva dels teus mots i de la teva mirada, trenquem cadenes, sí. I aturem-nos a la branca més alta. Des d'allà la terra, des d'allà el buit, des d'allà l'horitzó de nosaltres mateixes.
..................................................Carme
Diàlegs profunds, carregats de lents moviments, gairebé filosòfics.
ResponEliminaQuanta pau a l'aquarel·la... Hi endevino Montserrat i el Llobregat?
Fita
Has endevinat Montserat... El Llobregat en principi no hi surt... És un camí... :D. Gracies, Xavier!!
EliminaMontserrat és l'escenari on van a parar molts camins penedesencs. A la plana de Vilafranca, envoltada de vinyes, garrofers, ametllers i oliveres, és difícil triar-ne un. :-)
EliminaAmb paraules d'aquest nivell, a veure qui gosa entrar en la conversa.
ResponEliminaPer conversar amb la Pilar, ja se sap... Ens hem de posar les piles d'alt rendiment...
Eliminabufa! i jo em capbusso, amb reverencia, entre els racons i les cantonades verges d'un espai de bellesa infinita entre branca i branca i capçada , caminant de puntetes i a ulls clucs, a les palpentes ,per tocar amb el capciró dels dits , ni que sigui una mica , el nus tebi del diàleg
ResponEliminaEn el nus tebi del diàleg, ens podem trobar...
EliminaÉs preciós el que heu escrit.
ResponEliminaPreciós.
M'he quedat sense paraules.
Jo habitualment sócmolt concreta i molt directa escrivint... No em complico massa. Però la Pilar és inspiradora sempre... Gràcies.
EliminaCom m'agrada escoltar-vos, amagada en algun revolt del paisatge, tot contemplant Montserrat al fons...! Una abraçada a totes dues!
ResponEliminaUna abraçada, Montse... Moltes gràcies!!!
EliminaUs heu ben trobat! Ha quedat un conjunt preciós
ResponEliminaMoltes gràcies Loreto!!!
EliminaD'aquestes petjades arrelades al camí, en naixeran belles paraules que els ocells convertiran en poemes...
ResponEliminaPetonets, a les dues.
Ens farem amigues dels ocells, docs, per saber dels seus poemes...
EliminaBona nit M Roser!
Chapeau, mesdames!!
ResponEliminaAferradetes, a totes dues ;)
Merci beaucoup, mademoisellle sa lune!!! :D
EliminaAferradetes i bisous...
D'això se'n diu un DIÀLEG, sí senyores.
ResponEliminaMoltes gràcies, Noves Flors.
EliminaAvui no goso passar, em quedo fora tafanejant la vostra conversa.
ResponEliminaFelicitats!!!
Moltíssimes gràcies, Montse. Per la felicitació, per tafanejar, per passar sempre per casa.
EliminaEm poso seriós:
ResponEliminaels diàlegs atenyen ací un nivell de reflexió
i d'aprofundiment que només les dones -les millors-
poden atènyer.
Per admirar.
I m'adono que no en sé copsar tots els matisos.
Gràcies, Jordi, a mi també em costa copsar tots el matisos de la Pilar... els seus escrits són d'una riquesa immensa, per això hi dialogo, perquè se m'encomani.
EliminaResto muda davant de les vostres paraules.
ResponEliminaGlòria, doncs muda i tot, t'agraeixo molt la teva visita i vull que sàpigues que m'acompanyes moltíssim.
EliminaNo puc passar de llarg. M'aturo a les puntes de seda que has teixit, dins l'invisible, tot unint branques. En aquest cas, imagino les dels ametllers que ja verdegen i que aviat ens permetran gaudir de fruits preuats, que si els agafem ens alimentaran i si cauen al terra germinaran. Converses...Aquestes dies n'he sentides moltes. Les garses i els estornells, golafres, eren els protagonistes. M'he deixat embolcallar, com ara faig amb el gest de mantenir-les, tot i que apavaigades, vives...,des d'allà l'horitzó de nosaltres mateixes.
ResponEliminaUna abraçada, preciosa, sempre present en els meus dies des que et vaig conèixer. GRÀCIES!!!
Gràcies també als que us heu acostat a aquesta conversa. Potser algun dia podré gaudir de les vostres lletres.
Sempre present, tu també, Pilar, en els meus dies i també en els meus horitzons de nosaltres mateixes.
EliminaUna abraçada gegant que ens recordi sempre que no podem perdre els nostres diàlegs, de tota mena...
no marxeu enllà del temps on el record no arriba... Pareu la petjada i atureu junt al cep vostre delit, feu conca de la ma i el gatim suarà l'elixir que endolceix l'ànima. Conca fent de barca de destins...Anton.
ResponEliminaEns quedarem en aquest temps, en el que ens pot lligar a tots pel fil dels records. Farem conca en la mà per encabir-hi dolceses de l'ànima. Compartim bocins de barca... gràcies Anton!!!
EliminaCarai! Unes paraules que en deixen bocabadada. Un dibuix amb colors de terra, quasi es poden sentir els olors, molt bonic.
ResponEliminaPetons
Moltíssimes gràcies, bruixeta i moltíssim petons...
EliminaQuin tàndem!, felicitats per la profunditat de les paraules i de fons la pau d'una bonica imatge.
ResponEliminaBon vespre!
Moltíssimes gràcies, Audrey. Una abraçada i bona setmana!!!
Elimina