▼

dimarts, 21 d’octubre del 2014

Cabana als aiguamolls de l'Empordà


Llueix el lluert
i llisca com un llamp.
Mullades les  herbes.

 Llàgrimes cauen
de llargues llances
sobre l'aiguamoll.

 Llampecs de llum
aïllen el llast
llenques de llibertat.

a

20 comentaris:

  1. novesflors21 d’octubre del 2014, a les 20:14

    Esplèndida al·literació en tot el poema!!!

    ResponElimina
  2. M. Roser21 d’octubre del 2014, a les 21:30

    Els llampecs de llum, inunden de llàgrimes els aiguamolls de la llibertat perduda...Quan la trobem tot serà assaonat.
    Petonets.

    ResponElimina
  3. mercè22 d’octubre del 2014, a les 9:22

    m'agrada l'allau de paraules llargues o no, amb lletres similars, per lloar els aiguamolls...
    fantàstic !!!!

    ResponElimina
  4. jpmerch22 d’octubre del 2014, a les 9:41

    Estaria bé escoltar un argentí llegir el teu poema.

    ResponElimina
  5. xavier pujol22 d’octubre del 2014, a les 13:21

    Si ja en veiem les llenques, de la llibertat, aviat serà total.

    ResponElimina
  6. Núria Martínez (Bruixeta)22 d’octubre del 2014, a les 16:32

    les tenim a tocar aquestes llenques de llibertat.. tots a una i segur que ho aconseguim

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas23 d’octubre del 2014, a les 16:10

      Ui! Hem d'estar tots molt convençuts, que ja hi ha qui ens voldria desanimar....

      Elimina
  7. Sílvia 22 d’octubre del 2014, a les 22:15

    Nou look al blog, el groc hi escau! M'encanta: "llenques de llibertat"

    ResponElimina
  8. Glo.Bos.blog23 d’octubre del 2014, a les 1:42

    M'agrada! Novesflors té raó l'al·literació esta molt ben trobada.

    ResponElimina
  9. Helena Bonals23 d’octubre del 2014, a les 12:19

    La primera estrofa em recorda el Jordi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas23 d’octubre del 2014, a les 16:12

      Ostres, ostres, ostres... això és tot un honor per mi, gràcies, Helena!

      Elimina
  10. Relatus24 d’octubre del 2014, a les 11:57

    Que bé que sona, aquest poema!

    ResponElimina