▼

dilluns, 20 d’octubre del 2014

Postal nº 10 - Colera


















La Itziar, no sabia com distingir els moments feliços dels moments  tristos quan pensava en la seva  història, en la seva història d'amor ja acabada. Cada moment feliç que havien viscut duia dins una llavor d'aquesta incomprensió, d'aquesta manca de comunicació que patien. I cada  moment trist, duia dins la il·lusió de poder-lo resoldre i tornar a ser feliços...  i entre aquests extrems, tot de moments amb felicitats o tristeses escalonades  a diferents  nivells. 

a

15 comentaris:

  1. Garbí2420 d’octubre del 2014, a les 14:03

    Totes les històries d amor tenen la felicitat aprop. De vegades fallen els finals, però sempre hi ha tall del bo.

    ResponElimina
  2. Lluna20 d’octubre del 2014, a les 14:32

    Suposo que la vida està plena de graons, de vegades ets a dalt i de vegades ets a baix...

    Bona i calurosa tarda de dilluns Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas21 d’octubre del 2014, a les 13:14

      No sé pas si són ben bé graons allò que ens explica la Itziar, però segur, que en qualsevol cas totes dues teniu raó. Ella amb les seves dualitats i tu amb els graons... segur.

      Bon dia, bonica!!! Avui encara fa calor, també!!!

      Elimina
  3. Núria Martínez (Bruixeta)20 d’octubre del 2014, a les 16:30

    els moments tristos i feliços a vegades son complementaris...

    ResponElimina
  4. Drapaire de mots20 d’octubre del 2014, a les 18:23

    Qui ha viscut eternament en un conte de fades? En les relacions humanes això (amb més o menys intensitat ) és la realitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas21 d’octubre del 2014, a les 13:16

      Jo també ho veig així, canvien les intensitats, però això és força freqüent...

      Elimina
  5. Glo.Bos.blog21 d’octubre del 2014, a les 1:41

    Penso que quan una historia s'acaba més val mirar endavant. El records a vegades són rèmores que no deixen avançar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas21 d’octubre del 2014, a les 13:17

      Sí, però necessitem una mica de temps per deixar de pensar, no hi ha automatismes que funcionin intantàniament... prou que ho saps.

      Elimina
  6. xavier pujol21 d’octubre del 2014, a les 11:49

    La Itziar, en aquest racó de la costa ha de triar entre els moments. Entre Colera o còlera?

    ResponElimina
  7. Carme Rosanas21 d’octubre del 2014, a les 13:17

    Moments de còlera a Colera. Tot en u!!!

    ResponElimina
  8. M. Roser21 d’octubre del 2014, a les 21:27

    De totes maneres la vida és plena de moments feliços i moments tristos...Hem de tenir clar cap a quin costat volem tirar, podem ser optimistes o pessimistes...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas21 d’octubre del 2014, a les 22:33

      També podem ser conscients de com han anat les coses, a més a més de ser optimistes o pessimistes...

      Bona nit M Roset

      Elimina
  9. Relatus24 d’octubre del 2014, a les 11:59

    Doncs la Itziar s'ha fet gran, ja sap que vol dir viure!

    ResponElimina