▼

dilluns, 30 de març del 2015

Jardins de Rayol


Sobre l'escuma
que creix i que s'escapa
construïm els camins
i fem d'una a una les passes.
Les idees, com un pi que s'aboca
arrelen al camí.
Es fan escuma.
a

16 comentaris:

  1. xavier pujol30 de març del 2015, a les 23:55

    Pas a pas vivim la vida, i camins que ens hi arrelen.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals31 de març del 2015, a les 11:09

    L'escuma serien els versos.

    ResponElimina
  3. Jordi Dorca31 de març del 2015, a les 16:36

    És com una mena de solitud acompanyadíssima d'escuma i vent.
    Hi arrelen idees.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas2 d’abril del 2015, a les 0:20

      M'agrada molt la teva interpretació, Jordi... Moltes gracies!

      Elimina
  4. novesflors31 de març del 2015, a les 21:30

    Amb els peus banyats d'escuma ens gronxarem, de tant en tant, en la branca del pi.

    ResponElimina
  5. ... i escaig1 d’abril del 2015, a les 10:47

    pas a pas, pels camins de ronda
    maco!

    ResponElimina
  6. Relatus1 d’abril del 2015, a les 15:59

    Construir camins d' escuma o de terra, allò important és posar-s'hi

    ResponElimina
  7. Glo.Bos.blog1 d’abril del 2015, a les 22:17

    Camins d'escuma, pas a pas, sens deturar-se.

    ResponElimina
  8. Elfreelang2 d’abril del 2015, a les 13:16

    escuma que creix i dibuixa somnis eteris que s'enlairen

    ResponElimina