▼

diumenge, 29 de març del 2015

Rougon

Sobre les gorgues, 
damunt dels cingles. 
Mentre l'aigua sembla verda 
 i s'escola al fons dels barrancs. 
Arrecerat a la pedra més alta 
s'amaga el poble amb els seus habitants.
a

12 comentaris:

  1. Helena Bonals29 de març del 2015, a les 22:37

    És preciós! El poble es mostra i s'amaga com ho fa un poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas30 de març del 2015, a les 23:08

      Potser els pobles autèntics com aquest són com una altra mena de poema...

      Elimina
  2. Olga Xirinacs30 de març del 2015, a les 10:26

    Poble il·luminat però amb muntanya protectora. De nit, escolta l'aigua com s'escola.

    ResponElimina
  3. xavier pujol30 de març del 2015, a les 10:45

    El poble s'amaga, però tu l'has trobat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas30 de març del 2015, a les 23:13

      Sembla que s'amagui, però ens va cridar de lluny estant...

      Elimina
  4. August G. i Orri30 de març del 2015, a les 12:14

    Preciós poema, Carme, a l'altura -sens dubte- de la bellesa del racó que descrius...

    ResponElimina
  5. Garbí2430 de març del 2015, a les 19:55

    Un poble arrecerat de les inclemències i a punt de rebre el sol de primavera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas30 de març del 2015, a les 23:14

      I tant que sí, el deuen esperar amb candeletes el solet, allà dalt!

      Elimina
  6. novesflors30 de març del 2015, a les 20:15

    El poble integrat en la natura que l'envolta, cosa que ja hem perdut a ciutat.

    ResponElimina