▼

dijous, 26 de març del 2015

Camps verds

d'una aquarel·la d'una fotografia de sa lluna

 La primavera 
 posa de puntetes 
 branquillons i matolls. 
Tot es renova i creix. 
Intercanvis de perfums 
s'enceten de nou. 
Per què recordar el fred? 
Si la terra i l'aire 
són tebis i agradables. 
Estimar-nos, està escrit a cada passa.
a

17 comentaris:

  1. Garbí2426 de març del 2015, a les 22:38

    Tot just acabada d'encetar i ja ens ha mostrat tota la seva varietat. I de mica en mica anirem pujant la temperatura

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas29 de març del 2015, a les 22:21

      Mica en mica, però ni ens en adonarem que ja tindrem calor...

      Elimina
  2. xavier pujol27 de març del 2015, a les 9:22

    "Estimar-nos, està escrit a cada passa"
    El final del poema és el principi de tot allò de bo que ens ha de passar. Les petjades que deixem a cada passa són la penyora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas29 de març del 2015, a les 22:22

      Sempre deixem petjades, encara que no tothom s'ho pensa.

      Elimina
  3. Helena Bonals27 de març del 2015, a les 13:12

    La primavera és la lluita de l'estiu amb l'hivern, per imposar-s'hi, diuen. Jo no recordo el fred, encara en fa!

    ResponElimina
  4. Glo.Bos.blog27 de març del 2015, a les 21:39

    Si la terra ens convida a estimar-nos fem-ho. Intensament.

    ResponElimina
  5. Audrey28 de març del 2015, a les 9:45

    El blau que has dibuixat és l'exemple més bell de la primavera que tot just encetem :-)

    ResponElimina
  6. Elfreelang28 de març del 2015, a les 13:21

    molt primaveral i molt animós ....la natura està esclatant i a punt per omplir-ho tot de flors i de verd

    ResponElimina
  7. Maijo Ginovart 29 de març del 2015, a les 19:43

    :-) Com diu l'Helena, no cal fer massa memòria per recordar el fred! Però en els teus versos esclata la primavera davant dels nostres ulls.

    ResponElimina
  8. Teresa Duch1 d’abril del 2015, a les 18:02

    L'any passat la primavera em va fer escriure molt. Enguany, com que no vaig molt per la carretera, quasi em passaria desapercebuda, si no fos per aquests recordatoris tan bonics. No cal pensar en el fred, ara només estimem-nos.

    ResponElimina
  9. Teresa Duch1 d’abril del 2015, a les 18:02

    L'any passat la primavera em va fer escriure molt. Enguany, com que no vaig molt per la carretera, quasi em passaria desapercebuda, si no fos per aquests recordatoris tan bonics. No cal pensar en el fred, ara només estimem-nos.

    ResponElimina
  10. sa lluna2 d’abril del 2015, a les 22:07

    T'agradaran també els colors que té ara aquesta terra, encara que la teva mà els ha pintat gairebé tots... i d'això es tracta, de posar amor en tots i en tot.
    Gràssis, preciosa!

    Aferradetes!!

    ResponElimina