▼

dissabte, 28 de març del 2015

Moustiers


La deu, com un gorg d'on surt un riu, les cascades, els ponts.
L'ermita dalt de tot. L'estrella que penja de cingle a cingle.
El campanar sobri entre les cases amb les finestres de colors.
a

19 comentaris:

  1. fanal blau28 de març del 2015, a les 22:46

    ...i les teulades que vesteixen aquest bonic indret.
    Passa-ho bé i gaudeix-ne.

    ResponElimina
  2. Sergi29 de març del 2015, a les 9:34

    Això significa Setmana Santa?

    ResponElimina
  3. Núria Martínez (Bruixeta)29 de març del 2015, a les 12:12

    quina fotografia tan bonica

    ResponElimina
  4. xavier pujol29 de març del 2015, a les 13:02

    Quin enquadrament més ben trobat el de la foto.
    El campanar (no tan sobri com dius) entre les branques que esperen la florida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas29 de març del 2015, a les 22:28

      Potser momés sobri de colors... Tot i així les herbes el pintaven de verd..

      Elimina
  5. Relatus29 de març del 2015, a les 15:29

    Quins colors i quines paraules. Molt maco!

    ResponElimina
  6. Jordi Solà Coll29 de març del 2015, a les 17:52


    El teu poema, sobri com un campanar romànic, s'eleva entre els versos cap al silenci primordial.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas29 de març del 2015, a les 22:30

      Els ulls miren i miren... El cor escolta. Sobri el poema, forçosament.

      Gràcies, Jordi, una abraçada.

      Elimina
  7. jpmerch29 de març del 2015, a les 20:54

    No pares en torreta!

    ResponElimina
  8. Garbí2429 de març del 2015, a les 22:03

    les teulades amaguen tot el que no volem que es vegi, sota la manta de les teules s'amaguen molts secrets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas29 de març del 2015, a les 22:32

      Sota les teulades,
      rere els finestrons,
      Si ningú no ens mira,
      Els secrets ja hi són.

      Elimina
  9. novesflors29 de març del 2015, a les 22:25

    Tot, imatge i paraules traspua autenticitat.

    ResponElimina
  10. Helena Bonals29 de març del 2015, a les 23:19

    Quina enveja, tot i que no m'agrada gaire de viatjar.

    ResponElimina
  11. Assumpta30 de març del 2015, a les 1:02

    Quin lloc tan preciós! Quines taulades, quin campanar... Maquíssim :-)

    ResponElimina