dijous, 6 d’agost del 2015

Flors

D'una foto d'en Xavier Pujol

No és tan fàcil, el silenci. Un silenci prou llarg per trobar la calma.
Ni ho és tampoc la senzillesa.
Ni saber si el gest d'avui t'acosta al lloc on vols ser demà.

Trobo les flors i els cims... Com un senyal en el camí.

14 comentaris:

  1. "Les flors i els cims".
    La petites i la immensitat. La senzillesa i la grandiositat. La fragilitat i la fortalesa.
    M'agrada com ha quedat el teu dibuix, i com l'has pintat Carme.
    Fins aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier, m'alegro que t'agradi...

      Fins aviat!

      Elimina
  2. Ens deixarem guiar per les flors i els cims com si fossin unes fites en el camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades va bé deixar-se guiar per les coses més naturals.

      Elimina
  3. agafaré una flor, de silencis estic plena

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades el desitgem, el silenci i a vegades ens aclapara...

      Milor una flor, doncs, que t'acompanyi. Una abraçada.

      Elimina
  4. Silencis i flors. I un camí, senzill, per seguir.

    ResponElimina
  5. El gest i el silenci, dos bons companys de camí. Segur que et porten on volies arribar!

    ResponElimina
  6. Ai, em desapareixen els comentaris...
    Les flors ens fan companyia , mentre fem camí fins arribar al cim, on la visió del paisatge, segur que ens omple de calma...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M Roser... A mi també em desapareixen un munt de comentaris bloguejant. Ara, però, fa dies que no en puc fer, perquè ño tinc connexió.

      Petonets.

      Elimina
  7. El silenci. Pau retrobada.
    Les flors i els cims, com ajuden a trobar-la.

    ResponElimina